Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 13 de desembre del 1977.
Rendint comptes.
En la meva agenda tenia marcat el dia 15 de desembre per fer una pausa en el meu camí de senador i intentar un balanç de la meva situació en aquests sis primers mesos de funcionament.
Em va semblar que tenia el deure de donar comptes al públic i en especial als que em van triar i que no podia fer-ho des de l’estretor d'una columna de 70 línies.
Les dificultats de trobar local m'han portat a fixar l'acte informatiu per al 20 de desembre, dimarts, a les 8 del vespre a la Sala de l'Orfeó de Sants (Carretera de Sants, 71). Les meves possibilitats no donen per a un local de participació massiva, ni he pensat projectar l'acte amb dimensions desafiants. Ni sé si ompliria un gran espai per a aquesta comesa. Per la limitació del local convindria que els interessats retiressin amb anticipació la invitació a l’Avinguda Mistral, 75 1r 2a. En aquests últims dies, al costat de càlides adhesions s’han refermat contra meu molt dures crítiques per les meves declaracions o actuacions. El gènere periodístic comenta l'aïllament d'una frase o d'un gest de la resta de les circumstàncies que els envolten, la qual cosa pot donar un sentit oposat al que es capta del conjunt. Veig que de resultes d'això s'ha format una confusió en l'opinió pública a la qual li dec una explicació coherent i completa.
Si he abandonat els presos marxant del carrer Entença, si vull omplir el carrer d'atracadors i violadors, si el Senat és útil o inútil, si actuo en ell o estic fora, si és bona o dolenta l'Assemblea de Catalunya, si l’abandono o la fomento, si entenc o defenso o justifico o dono suport a ETA, si el meu electorat vol que treballi per Catalunya i no pels presos, etc. Totes elles, qüestions que han aixecat adhesions i crítiques a Catalunya, a Madrid, a Euskadi. Brindo a tota persona o grup social, a amics i enemics, i especialment a la premsa, una explicació que indubtablement no serà satisfactòria per a tots però tractarà de ser completa en la mesura del possible i oferta amb senzillesa.
Lluís M. Xirinacs.
