Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 23 de novembre del 1977.
Marginat, tercera classe social.
Sembla que s'arreglarà la vaga de treballadors de l'Aviació civil. Hi ha en joc pèrdues de massa milions.
Els ciutadans es divideixen en forts i febles. Forts són els que disposen de palanques de pressió i febles els que no les tenen. S'assegurava que la societat es dividia en classes oposades, una d'opressora i una altra oprimida. Però dins de l'oprimida hi ha una altra divisió que és tràgica; els oprimits amb palanques de pressió i els oprimits desarmats. En la lluita, aquests últims són arraconats, marginats, oblidats i, de vegades, menyspreats i burlats. Són els febles d'entre els febles. Jesús parlava dels coixos, guerxos, cecs que participarien en el festí del regne mentre els poderosos en quedarien fora.
A nivell mundial, avui dia, el tercer món es divideix en països pobres, però amb matèries primeres o energies i per tant amb una certa palanca de pressió i els països pobres sense no res, que s'enfonsen en la misèria més horrible.
Aquíles coses també van malament per aquesta subclasse social de super-oprimits.
Els nens no tenen prou col·legis ni suficients mestres. Els deficients mentals pateixen inimaginables deficiències de tractament. Les pensions de la gent gran fan veritable pena. De tots és coneguda la fredor de la majoria de polítics davant l'indult dels presos socials. El problema de la seva reinserció sembla insoluble. Els disminuïts físics porten vint dies de tancament i fa l'efecte que el Ministeri de Sanitat s'està burlant d'ells. Avui m'arriba la insòlita notícia que Ramón García Dils, treballador acomiadat de SEARS porta 22 dies de vaga de fam davant dels magatzems de la Diagonal, dia i nit. No es mou perquè no el readmeten. La policia se'l va endur a comissaria vuit vegades i vuit vegades va tornar a la seva guàrdia davant el lloc de treball. 22 dies de fam, a sol i serena, sobretot amb el fred que fa aquests dies, és una cosa horrible. Un cas més de l'imponent atur obrer que suportem.
Hi ha desesperació. Amb el nostre egoisme de grup amb palanques de pressió, estem preparant explosions perilloses. El marginat és feble però és home. La desesperació de tot un poble palestí expulsat de la seva terra i vivint en tendes durant anys, davant el desinterès del món sencer, va produir l'escalada de terrorisme que tots coneixem.
El marginat sistemàtic produeix un terrorisme fred, intel·ligent, eficaç. Perquè un marginat és un home amb cervell i el cervell, a més de saber usar els diners i les grans màquines econòmiques, polítiques i militars com a palanques de pressió compta a més amb mil altres recursos.
Lluís M. Xirinacs.
