Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 22 de novembre del 1977.
Presos, Joan Baez i disminuïts físics.
Aquest senador va ser requerit per presentar el festival de Joan Baez, la cantant no violenta nord-americana, a Barcelona. El col·lectiu d'Acció No Violenta dels Països Catalans va ser qui la va trucar a Califòrnia. Aquest senador no va poder ser-hi present, perquè la seva presència a Madrid era obligada si es volia presentar aviat la proposició urgent de llei d'indult per als presos socials.
Però l'endemà va assistir al tercer i darrer recital. Una presentació de la famosa cantant popular, plena de clarobscurs. Polèmiques amb els periodistes gràfics, que sembla que al final van ser superades. Polèmiques per l'excessiu preu de l'entrada, 350 pessetes. Que difícil és la convivència de dues espècies tan oposades, la dels no violents i la de les xarxes de comercialització dels espectacles! La mateixa Joan Baez, simpatiquíssima. Em va rebre molt amable una estona abans del recital, la vaig trobar contagiada de tics comercials en la seva actuació. Pobres no violents, van bruts de merda per tot arreu! I això és una sort, si no l'espècie, avui dia dominant sobre la terra, se'ls menjarien vius.
A mig festival van arribar emocionats uns nois de Canaletes. Els minusvàlids, que porten vint dies tancats per les seves reivindicacions, s'havien encadenat a les Rambles. La policia va intervenir. Sis-centes persones assegudes a terra es van solidaritzar amb els encadenats. La policia no va aconseguir convèncer els concentrats.
Aquest senador, que pateix pels presos socials, pels minusvàlids, i que està desbordat de problemes, pot descansar tranquil una nit, escoltant la cantant no violenta Joan Baez, perquè l'espècie s'estén, fins i tot, a la mateixa hora del seu descans, molts altres han pres el relleu i estan lluitant pels mateixos carrers de Barcelona a favor de:
- el carnet d'atur subsidiat per als disminuïts físics en edat laboral,
- la creació d'una comissió paritària entre els grups de base i l'Administració,
- l'adaptació de totes les escoles als disminuïts físics,
- igual adaptació de tots els transports i edificis públics,
i ho fan amb la major força del món, la força moral.
Lluís M. Xirinacs.
