Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 19 de novembre del 1977.
Proposició d'indult presentada.
Un dia més sense assistir a les sessions del Senat. Algun senador d'UCD, mig en broma mig seriosament, m'ha dit: «Ho estem parlant uns quants. Reglament en mà, potser se't podria expulsar del Senat per la teva inassistència». En efecte, l'article 35 del reglament diu: «Els senadors tindran el dret i el deure d'assistir a les sessions plenàries». No sé si la no petició d'indult per als presos socials en els crítics moments actuals és una causa justificant. Només sé que, si l'indult no troba via, no podrem aturar una nova onada de motins amb els seus horrors concomitants.
Se’m va dir que el Govern i UCD s'oposaven a l'indult per l'augment de delinqüència que s'observa al carrer, que es veuria incrementat encara més. Però, ¿han de pagar els presos les conseqüències de l'atur, de l'abandonament d'inversions en infraestructura social, urbanística, educativa, etc.? ¿No és aquesta la causa de l'augment de delinqüència? A més, els presos socials actuals han elevat el seu nivell de responsabilitat i demanen una oportunitat davant la nova democràcia. Va ser precisament aquest govern, ara tan escrupolós davant un indult, el que va suscitar esperances en una població penal acostumada a associar la concessió d'indult a la d'amnistia política.
També se m'ha dit que ara no era el moment; que si perdíem la proposta ara no podríem poder presentar nova petició en molt de temps. No veig que el reglament impedeixi reiterar la petició d'una proposta de llei. I és tan clara la conveniència d'aquesta mesura pacificadora que, si no s'aprova, quedarà públicament esclarit qui no l'aprova i per què. I, per l'experiència acumulada en les campanyes d'amnistia, es veu que no moure’s no porta a res i un primer intent fracassat pot moure a un nou intent no fracassador.
La veritat és que, per primera vegada, avui una sèrie de senadors han decidit estampar la seva signatura al peu de la proposta de llei d'indult per als presos socials. Vint senadors. I espero que hagi estat presentada aquesta mateixa tarda per a la seva tramitació per Juan María Bandrés.
Mentrestant, arribaven unes 12.000 signatures de ciutadans demanant l'anul·lació de la Llei de Perillositat Social. I, mentrestant, es discuteix a la sala gran la formació d'una comissió senatorial per investigar a les presons. Hi ha alguna cosa que no fa cap falta investigar, ja se sap: que es doni l'indult.
Lluís M. Xirinacs.
