Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 11 de novembre del 1977.
Necessito amb urgència signatures de senadors.
A les cinc de la tarda, a l'apartada plaça de la Marina Espanyola, el Senat ha estrenat el seu nou i antic emplaçament. Un palau sumptuós, decorat, encatifat, il·luminat, espaiós.
Davant la porta de la sala de sessions s’ha disposat per a cada senador una còpia de la proposta de llei d'indult per als presos socials que oferim Juan Bandrés i jo, mancant-ne una altra millor i que va preparar, a instància nostra, Marc Palmés.
L’acompanyava una carta que deia, entre altres coses:
...Davant la gravíssima situació produïda a les presons espanyoles, intentem presentar a la taula del Senat un projecte de llei sobre indult per als presos socials.
«Si volem que realment l'aprovació produeixi els efectes necessaris de pacificació a curt termini i, per tant, reduir en el possible els problemes de les presons espanyoles, mentre la tasca de reforma de les lleis segueixi de mica en mica aquesta comesa a termini mitjà, cal que aquest projecte de llei es tramiti pel procediment d'urgència, per a això necessitem l'aval d'un grup parlamentari o el de 50 senadors.
De cap manera pretenc imposar aquesta proposició de llei o la seva urgència. L’ofereixo simplement per falta d'una altra i davant la urgència de solucions, sense que això m'impedeixi donar suport a tota altra solució viable.
«Concretant, preciso la vostra adhesió: primer; per a la presentació de la proposició de llei. Segon, per a la sol·licitud de tràmit d'urgència...».
Avui no he entrat a la sala de sessions. A dos quarts de deu de la nit, només compto amb dues signatures.
Lluís M. Xirinacs.
