Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 9 de novembre del 1977.
Rendició de comptes sobre un indult (2).
20-VII-1977. Motí a la Model, després del gravíssim motí de Carabanchel. Els presos de Barcelona demanen mediació. El director està absent. S'aconsegueix pau i compliment d'acords entre totes les parts. Intervenim Soler Sabarís, Marc Palmés i jo.
18-VIII-1977. El Ple de l'Entesa aprova una campanya popular per l'Amnistia a proposta meva.
23-III-1977. La 3a Sessió Plenària de l'Assemblea de Parlamentaris, reunida a Lleida aprova la campanya popular a proposta de l'Entesa.
24-VIII-1977. Lliurament al president Tarradellas del projecte de llei d'amnistia i d’indult Palmés, document que servirà de base per a tota la campanya. En cap moment s'oblida als presos socials, perillosos socials i menors privats de llibertat.
A partir d'aquest moment llanço el pregó de la campanya. Es constitueix la Comissió Nacional del Principat per l'Amnistia. Gran fredor per part dels partits parlamentaris. Alguna excepció. Gran escalfament per part dels partits extraparlamentaris. Alguna excepció. Aquests últims radicalitzen la campanya fins a demanar «presons buides» «tots els presos al carrer». Els primers es mouen a les Corts fins a aconseguir un «pacte per l'amnistia política» que exclou taxativament l'indult per als presos socials. Al meu parer les dues són postures radicals i impolítiques en aquest moment. Va guanyar la més forta.
1-IX-1977. Rodolfo Guerra, diputat, i jo vam visitar el director general de Presons. No vam obtenir cap resultat. Ha tornat el director de la Model i les tensions han tornat a augmentar. Intervenen Soler Sabarís i Sobrequés.
3-X-1977. Visita al governador civil de Barcelona. Ell veurà a diversos ministres al matí, a Madrid.
Ja circula el projecte pactat d'amnistia política. Dic al governador que avisi al Govern del perill seriós que es corre si no hi ha indult per als presos socials. Rebudes centenars de cartes dels presos socials de diferents presons. Aprofito la meva columna en MUNDO DIARIO per avisar de la gravetat del moment a l'opinió pública, en múltiples ocasions.
7-X-1977. Castelló Rovira, a Ràdio Barcelona, em dóna l'oportunitat d'avisar els radiooients de la deficiència de la nova llei respecte els presos socials.
14-X-1977. S'aprova en Congrés i Senat la llei d'amnistia política. L'esborrany del meu discurs, en què s'avisava de la manca d'indult per als presos socials, és rebaixat substancialment per ser dit en nom de tota l'Entesa. Però queda clarament denunciada la nostra discrepància. Abandonament de la meva posició dempeus al Senat i de guàrdia davant la Model per haver arribat al límit de la meva resistència nerviosa. Però dic: «No abandono res del que no he d'abandonar».
15-X-1977. Per ràdio i TV aviso de la manca d'indult en la nova llei.
16- X-1977. Acte final de la campanya a Montjuïc. Absència dels grans partits. Afirmo la necessitat de l'indult.
17-X-1977. Escric a «Punto y Hora» i telefono a Juan Maria Bandrés, en el mateix sentit. Palmés, Oranich, Oliveras tornen a redactar un esborrany d'indult per als presos socials.
Lluís M. Xirinacs.
