Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 8 de novembre del 1977.
Rendició de comptes sobre un indult (1).
Torno d'unes inevitables vacances de quinze dies. Sobresaltades vacances. Les presons han anat explotant una per una, com una traca de festa major. En aquest cas, desgràcia més gran. I desgràcia prevista i anunciada en aquesta columna diverses vegades. I no per prevista menys dolorosa. Agustí Vall, en una carta a aquest diari, em força a sortir del meu descans, del meu mutisme, de les meves ganes de no complicar a tercers. La meva contesta, per avatars imprevistos, va anar a parar a l&rsquo «Avui». De totes maneres, per a informació dels lectors clients de «MUNDO DIARIO» explicaré algunes cosetes.
25-VI-1977. 1a Sessió Plenària de l'Assemblea de Parlamentaris del Principat de Catalunya. Presento, forçant la sessió, l'únic projecte fins llavors existent de llei d'Amnistia. Insisteixo en uns importants annexos d'indult per als presos socials i la revisió del Codi Penal, de la Llei d'enjudiciament criminal, del Codi de Justícia Militar i d'altres lleis especials. Aquest text és principal mèrit dels advocats Palmés, Oranich i Oliveras. Vaig expressar el meu desig que es presentés a Madrid a la major brevetat. Molt més tard van ser lliurats molts altres textos. D'aquest mai més se’n va saber res. Va ser la Presidència de l'Assemblea la que va acceptar el text. Moltes gestions prop del PSUC, encarregat del text pel President, no van donar cap resultat.
13-VII-1977. 1a. Sessió Plenària del Senat a les Corts de Madrid. Lliuro una carta a tots els senadors i diputats demanant l'Amnistia.
22-VII-1977. Solemne obertura de les Corts en presència del Rei. En els dies anteriors, va intentar inútilment obtenir una entrevista amb el Rei, per lliurar-li el projecte de llei d'amnistia i indult. Aquell dia començo a romandre dempeus al Senat, com a protesta.
27-VII-1977. Sessió del Senat en la qual s'aprova una proposta basca de petició al Govern d'una amnistia. Avís que se li afegeixi indult i que es faci amb la màxima urgència. «Seria bo que aquest Senat unànimement pregués al Govern que concedís un decret llei de màxima urgència, d'amnistia política total, amb la corresponent atenció també d'indult als presos socials».
2-VIII-1977. Lliuro, primer a l'Entesa dels Catalans i després als portaveus de tots els grups parlamentaris del Senat, una còpia del projecte de llei Palmés, perquè l'estudiïn i el promoguin. Parlo d'això amb el President del Senat. Li pregunto què fa el Govern amb el prec aprovat en 27-7-1977. Diu que certs grups impedeixen l'amnistia, que el Govern no té problemes sobre el contingut de la mateixa. Cap grup parlamentari, ni tan sols l'Entesa, m'han tornat a parlar del projecte lliurat. Segueixo dempeus al Senat entre les burles de certs senadors. I segueixo al carrer Entença tot el temps que em deixa lliure el Senat. En realitat consumeixo les meves vacances d'estiu al carrer Entença. També vaig anar a París a lliurar el projecte de llei d'amnistia i indult al President Tarradellas.
Fins aquí la prehistòria anterior a la famosa i retallada llei d'amnistia del 14 d'octubre. Diuen que ha acabat la dictadura i que ha arribat la democràcia. Diuen que cal substituir els mètodes contestataris pels mètodes parlamentaris. Paraules.
El problema de l'indult dels presos socials no és el més important de tots, però sí d'una urgència extrema, donades les tensions a què han estat portats aquests presos per la imperícia dels governants.
Lluís M. Xirinacs.
