Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 25 d’octubre del 1977.
Suma representació.
Érem un poble decapitat i acabem de recuperar la institució, i la persona del nostre president. Estic orgullós del meu poble. Ha sabut tendir un pont atrevidíssim d'enginyeria genial per sobre del buit de quaranta anys. El que va ser i el que serà han quedat enllaçats. El poble d'avui s'ha unit amb un home de setanta-vuit anys que representa tot el que es va construir ahir. En un món ple de conflictes, de generacions enfrontades, el poble català s'ha escollit un president ancià; els polítics el van col·locar com a premissa de la seva lluita electoral i Madrid l'ha designat.
Obra de profunda pacificació. I tot per via civilitzada. Vaig témer que li fallessin les cames al president, quan baixava per l'escala de l'avió, i era a mi a qui tremolaven. Vaig témer pel seu cor, quan va trepitjar la terra de la fi del seu exili. I a mi se m'ha esvalotat el cor.
–President, sou home de paraula. Vàreu dir que no vindríeu a Catalunya si no era com a president. I així ha estat.
–Gràcies, gràcies, i m'abraçava efusiu.
D'altres han vist les coses més fredament. Jo no. Estic profundament satisfet. M'agrada aquest mètode d'avançar a passets curts però segurs. Realment tenim president sense gairebé res a presidir. Anem, ara, a mossegar els poders d'un en un, amb la mateixa insistència i la mateixa tenacitat que ens han guiat, fins aquí. La lentitud, que d'altra banda no és culpa nostra, permet el canvi de les mentalitats al mateix ritme que van canviant les estructures. Com deia Josep Dalmau, hem d'agrair a la dreta la seva aferrissada resistència a cedir els seus privilegis.
El poble es va portar bé. No se sap de cap ferit. El llarg recorregut, ple a vessar. Sabeu l'alegria que fa l’estar a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, amb la Plaça de Sant Jaume plena de gent que et dóna suport?
El President serà la peça de la nostra unitat, del nostre treballar unitari al servei del poble; l'àrbitre de joc, perquè el joc sigui més harmoniós; «La suprema representació de Catalunya». (Estatut de Núria, article 16).
Lluís M. Xirinacs.
Nota: Via oberta a l'amnistia, via oberta a la Generalitat, aquest col·laborador s'excusa davant els lectors i s’agafa uns dies de vacances.
