Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 8 d’octubre del 1977.
Compromís amnistiós.
El nou text unificat de projecte de llei d'amnistia, segons es conjectura pels apunts periodístics, em suggereix les següents deficiències:
Tots els militars professionals haurien de poder reincorporar-se.
Es queden sense amnistia els soldats de la Unió de Soldats Democràtics.
No es reintegren molts policies i guàrdies civils democràtics.
Els mutilats republicans ara només cobren 1/4 del que cobren els «nacionals».
Les vídues de soldats republicans no cobren res.
No hi ha ni indult, ni canvi de lleis per corregir el plus de repressió patida durant la dictadura pels presos socials.
No s'han beneficiat, ni es beneficien ara en res els perillosos socials i els menors d'edat que també han carregat amb un plus de repressió.
El mateix per als delictes de la dona.
Com queda l'amnistia laboral?
No es parla de la recuperació de les institucions clausurades.
No es parla de la devolució de béns confiscats.
Són o no són lluitadors per l'autonomia els del cas Bultó o els del MPAIAC, si es considera que ho són els de l'ETA?
Com queda el problema dels acusats amb proves insuficients? ¿Podran tornar tots els exiliats catalans o només els bascos?
¿Quedarà l'aplicació al criteri dels jutges o serà a petició de part?
Etc.
Aquesta amnistia té certament grans mèrits. És una amnistia difícil, perquè amb l'endarreriment de la seva concessió s'ha estat podrint. La correlació actual de forces impedeix encara una completa imparcialitat en el seu contingut. Reconec que és el màxim que es pot obtenir. No és una pacificació completa. Un bàndol encara reté més privilegis que l'altre. Però aquest bàndol privilegiat comença a rebre un correctiu d'exclusió dels beneficis de l'amnistia a partir del 15 de desembre de 1976.
Si, quan passi pel Senat, poguéssim afegir unes quantes cosetes, aquest projecte haurà de ser acceptat, perquè ens convé en les actuals circumstàncies.
Lluís M. Xirinacs.
