Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 9 d’octubre del 1977.
Perillositat social i amnistia.
La «Ley de Vagos y Maleantes», avui de perillositat i rehabilitació social, és, curiosament, una llei republicana que el franquisme no només va mantenir sinó que va corregir i va augmentar. Això és sospitós. Vegem els límits primitius i les addicions franquistes. Per llei de 15-6-1954 s'inclouen en ella els homosexuals. La nova redacció de 4-8-1970 introdueix a les prostitutes. Nota curiosa: El número 3r de la primitiva llei, que deia: «Els que no justifiquin... la possessió o procedència dels diners o efectes que es trobin en el seu poder...» i que, pel que sembla, perseguia els casos de fortunes ràpides i inexplicables (Joan March, etc.), desapareix en la nova redacció de 1970. la mateixa redacció de 4-8-1970, inclou els qui il·legítimament posseeixin drogues tòxiques, a més d'incloure a toxicòmans, traficants o fomentadors. I no distingeix entre drogues majors o menors, ni entre les que creen dependència o no. La possessió d'una quantitat, fins i tot insignificant, de marihuana o un altre derivat del cànem indi –fet que la medicina moderna considera menys perillós que l'alcohol i no més que el tabac– permet ja l'aplicació de la llei.
Sense entrar en judici de causes, necessiten mesures de seguretat perillosos socials, com explotadors i traficants de drogues, tercers que promouen o es beneficien de la prostitució, tràfic de blanques o mendicitat aliena, delinqüents professionals, etc. Per a aquests convindria una llei nova, com es precisa un nou Codi Penal. Però la nova llei d'Amnistia podria compensar els excessos repressius comesos. L'anomenat «perillós social» ha estat fins al present el pitjor tractat per les mesures d'indult o amnistia. Mai no ha pogut beneficiar-se'n. Només s'ha aplicat als reus condemnats amb «pena» i les «mesures de seguretat» d'aquesta llei no tenen aquest caràcter. En teoria, són mesures en benefici del perillós, al qual tracten de curar i tornar al bon camí. Però no existeixen els establiments adequats que puguin donar sentit a aquestes «mesures de seguretat» que, de fet, són autèntiques penes i es compleixen en els establiments penals ordinaris, algun amb el nom canviat des de 1970.
Si els perillosos socials compleixen a la pràctica penes, han de rebre els efectes de l'indult o amnistia. Es podria, si més no, incloure a tots els qui el franquisme va introduir en l'articulat de la llei de Perillositat. Només cal que el projecte estengui els seus efectes no només als «penats» sinó també als subjectes a «mesures de seguretat» per realització d'actes d'homosexualitat, per l'exercici de la prostitució o per la simple possessió o consumició de drogues que no creen dependència, com les derivades del cànnabis sativa.
Lluís M. Xirinacs.
