Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 6 de setembre del 1977.
¿Versatilitat pública?
Un germà gai es ficava amb mi, en una dura carta al director d'aquest diari. Se li feia difícil d'entendre les meves anades i tornades polítiques. El que hauràs de veure, germà! Abans que res, qualsevol persona pot evolucionar políticament sense que això impliqui necessàriament canvi de jaqueta. Hom pot canviar per pura honestedat. En segon lloc, un partit polític amb un programa establert fa servir mil estratègies i tàctiques conjunturals per aconseguir els seus objectius programàtics i, fins i tot, va variant el seu programa al llarg dels anys. I tercer, jo, de moment, sóc independent de veritat. Encara no he pres partit. Això em duu a un perill d'oportunisme si faig servir la independència per al meu egoisme. Però em pot aportar grans avantatges quan lluito per coses unitàries, com l'amnistia, les llibertats, l'autonomia catalana, etc., perquè sóc lliure d'aprofitar tot el que de qualsevol partit serveixi per al bé de tots. No vull, amb això, canonitzar la meva condició d'independent. Respecto i ajudo als partits tot el que puc.
Encara podríem trobar una quarta raó de l’anada i tornada en les actituds polítiques. Sempre que una persona accepta el paper d'intermediari, mandatari, representant o ambaixador d'una altra persona o grup, ha de defensar, no el que ella creu, sinó allò que se li ha encomanat, i amb estricta fidelitat, tot i que vagi contra la seva pròpia manera de pensar. Si no, que dimiteixi.
Crec que amb aquestes claus interpretatives podrà discernir de la meva actuació allò que és convicció i allò que és servei, el que és accidental i el que és de fons. el que interessa a curt termini i el que va per llarg per important i per desitjat que sigui.
Jo, a Madrid, a la Comissió d'Incompatibilitats, a la qual pertanyo, vaig atacar UCD perquè ens vol colar, com a compatibles, casos escandalosos d'incompatibilitat de militants seus. En canvi, a Barcelona, defenso la gestió de l’ucedista Sentís, entre Tarradellas i Suárez, per a la devolució de la Generalitat, perquè no veig una altra manera més ràpida de donar satisfacció a la voluntat del poble català. I si jo pertanyés a un partit d'implantació estatal i veiés perill d'involució del sistema, potser fins i tot defensaria UCD a Madrid en les incompatibilitats. Ser polític és això.
Lluís M. Xirinacs.
