Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 4 de setembre del 1977.
La difícil devolució.
Després de l'explosió de l’«afer» Tarradellas-Benet, a la reunió de l'Entesa, davant d'una pregunta de Solé Sabaris i una altra meva, vam donar opció a Benet a justificar-se àmpliament, opció no donada encara a Tarradellas. Quan anava jo a prendre la paraula demanada, els va venir una pressa enorme a Benet i a Portabella per anar a una altra reunió.
Aquests dos senadors, ens van demanar silenci a tots els senadors catalans pel bé de la pau i de la unió, fins que un Ple de l'Assemblea de Parlamentaris encara no concretat, es definís. Mentrestant, ells han dit el que han volgut per premsa, ràdio i televisió. Benet s'ha reafirmat públicament i amb gran contundència sobre uns punts, objecte de l’«afer». I, el que és pitjor, ens ha comptat entre els seus defensors, quan nosaltres encara no hem dit ni mu, seguint la seva consigna. Jo també tinc moltes coses a dir. Les seguiré callant pel bé de la pau, però demano a Benet i Portabella que vulguin fer el mateix.
Hi ha, però, anant més enllà de l'anècdota, un assumpte de fons del que convé parlar. El Govern de Madrid és qui pot donar-nos la Generalitat provisional. A ell cal acudir encara que no ens agradi. D'altra banda, aquest Govern es veu forçat a donar-nos la Generalitat per múltiples causes. Entre les més importants hi ha les grans mobilitzacions del nostre poble i el resultat de les eleccions de juny. Però també té poderosos grups de pressió que el frenen i una força armada que pot tornar-nos a l'autoritarisme.
El Govern actual és d'UCD, també des de juny. És natural que estigui disgustat per la victòria de l'esquerra a Catalunya i tracti de neutralitzar-la com pugui. El Govern vol capitalitzar per part d’UCD l'acte democràtic de donar-nos la Generalitat. Tarradellas ho sap. Els parlamentaris ho sabem. Ho comprèn el poble? ¿Se li ha dit clarament això? Cada cop que intervenim els parlamentaris catalans, Suárez deté la negociació. Quan no intervenim l'accelera. Això ja va passar en intervenir Pujol al novembre passat.
Mirem massa la persona de Tararradellas i poc l'assumpte de fons que es debat. A part de personalismes, què cal fer? ¿Endarrerir la devolució de la Generalitat Provisional per salvar els resultats electorals o cedir la negociació a Suárez i Tarradellas per salvar la ràpida devolució de la Generalitat? És difícil la resposta. Jo, a risc d'equivocar-me, opto per la segona i m'adhereixo al manifest «Unitat a entorn del president», signat per deu personalitats catalanes i aparegut al «Avui» de 2-9-1977.
No sóc d'UCD. Crec que ningú no pot sospitar-ho. No crec que Tarradellas sigui ucedista. No crec que Tarradellas negociï amb UCD i per mitjà d'UCD per afavorir a UCD. Crec que ho fa així, tot i que afavoreixi UCD, perquè creu que així obtindrà més per a Catalunya. Si encerta o s'equivoca ja es veurà. Jo crec que Tarradellas no signarà res sense abans comptar amb l'aprovació dels representants elegits per Catalunya.
Lluís M. Xirinacs.
