Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 7 de setembre del 1977.
Contenciós entre catalans.
És difícil parlar sense apassionament del tema de l'establiment de la Generalitat provisional. Però cal desdramatitzar-lo i anar aprenent a discrepar amb cavallerositat. Al carrer Entença ve a descarregar la seva artilleria pesada gent amiga dels dos bàndols, carregada de bona voluntat que, però, deixa la meva pobra psicologia erosionada com un paisatge lunar. Aviso que el que jo digui no és dogma. El periodisme té això. Cal parlar de l'actualitat, mentre no siguin coses de naturalesa secreta, encara a risc d'equivocar-nos i d'haver de rectificar l'endemà.
Benet continua sent el senador més votat, segueix sent de la Comissió Permanent i segueix sent triat per la Comissió Negociadora però el president no vol treballar amb ell. Em sembla, doncs, equivocat intentar que rebi la Comissió Permanent, que inclou Benet. Això no va provocar una sortida irada del president com altres vegades. Això va ser un encert. La contraproposta que anessin a negociar només els líders dels partits presents a la Comissió Permanent va ser aprovada. Un altre encert pel bé de la pau i de la unitat, ara tan necessàries. Em va agradar, també, que Benet s'abstingués de votar en alguna cosa que li afectava tan directament. Elegància.
Vaig preguntar a un amic del PSC el perquè del vot en contra dels socialistes. Em va contestar que era un vot testimonial –la derrota era prevista– com a protesta per l'actuació no democràtica del president al destituir Benet. Jo li vaig dir que Benet estava «desanomenat» per actuar en nom de la Generalitat, però que no estava «desescollit» per l'Assemblea de Parlamentaris, mentre aquesta no es definís. Segons el que s'ha pactat, no ho veig tan antidemocràtic, si no es dóna a les coses més abast del que realment tenen. Estigué d'acord. A qui se li concedeix el dret a nomenar també se li ha de concedir el dret a «desanomenar». Crec, doncs, equivocat el vot dels socialistes. I espero que s'aclareixi aquest punt en les pròximes converses en terres de França.
També em sembla equivocada la suspensió de la militància de Josep Lluís Sureda del PSC. El bé superior és l'acceleració de les negociacions. El contenciós amb els parlamentaris la podia endarrerir. I en tots els països del món un president pot enviar un emissari negociador per raons d'urgència. Més aviat es tractava d'una deferència cap al PSC.
Lluís M. Xirinacs.
