Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 11 d’agost del 1977.

Primer servidor.

L'altre dia vaig estar acompanyat d'advocats i de familiars de presos polítics, al despatx del director en funcions de la presó Model. Era migdia. En el transcurs de la conversa es va obrir la porta i va entrar un pres vestit de cambrer amb una safata a la mà i a la safata el menjar del dia. El director va tastar els diferents plats i va donar el vistiplau –en aquest cas hauria de ser el gust i plau–.

–Tastin vostès si volen i vegin com de bé mengen els presos.–

Els familiars van sortir sorpresos. Jo havia vist l'operació cada dia durant dos anys de presó i no em va sorprendre. Si el director, en comptes d'esperar al seu despatx la safata especialment preparada per a ell, se n’anés a les galeries i fiqués la cullera en els calders que van als presos, potser tindria alguna sorpresa que ara no té o no vol tenir. Aquestes coses passen en una insignificant presó provincial de les cinquanta que hi ha a l'Estat.

I més enllà de les presons passa el mateix. Hem llegit als diaris que Suárez estiueja a Begur, a la Costa Brava. La carretera que porta de l'aeroport a Begur era estreta, estava descuidada i sense il·luminació. Es va protestar inútilment. Ara, abans que vingués Suárez, han estat esmenades les deficiències. Aquest trajecte estava sempre envaït pels fums i olors insuportables de la fàbrica de paper Torras Hostench. Les reivindicacions havien estat sempre inútils. No es podia aturar mai la fàbrica. Es farien malbé –deien– els forns. Quan va haver de passar Suárez, la fàbrica va parar oportunament.

Espanya és un dels estats amb menys lleis antipol·lució del món. I els governants no faran lleis d'aquestes perquè no pateixen la pol·lució, com es pot veure.

Ministre, en llatí, vol dir servidor. Primer ministre, primer servidor. En comptes de protegir-se tant, no seria millor que, al descobert, provés de submergir-se en les condicions de vida dels seus serveis?

Lluís M. Xirinacs.