Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 12 d’agost del 1977.
Incompatibilitats.
Formo part de la Comissió d'incompatibilitats del Senat. He de vigilar que es compleixi el que estipula el títol 1r article 4t, números 4, 5 i 6 de la Llei Electoral (Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 70, 23 Març 1977). No es poden simultaniejar certs càrrecs públics i el càrrec de senador. El motiu és protegir la separació i independència del poder legislatiu que tenen els senadors, del poder executiu, o judicial; no anessin a aprovar lleis que afavorissin més a aquests poders que al poble. És un dels punts bàsics de la democràcia.
Així doncs, lectors i electors, necessito que m'ajudeu. Vosaltres sou el poble. Aquesta llei d'incompatibilitats està feta a favor vostre. Jo no disposo d'un gran partit darrere meu, amb mitjans per muntar investigacions a gran escala. Jo no disposo de diners per pagar-me una agència d'informació. Només els rics tenen accés a una informació tècnicament perfecta.
L'Estat, desgraciadament gairebé sempre encarregat de defensar el ric, sempre, per no sé quins misteris, és pobre. La comissió treballa amb dades que fan riure. S'ha de fiar de les declaracions dels propis senadors. Acabo de rebre un qüestionari: «És Vostè President del Tribunal Suprem, Cap de l'Exèrcit o de la Policia, jutge o fiscal en actiu, Governador Civil, Comissari provincial de Policia, President de Sindicat, de la Seguretat Social o d'algun organisme autònom, etc.?».
El poeta Krishnamurti deia: «Mil ulls i mil visions sóc jo». També jo voldria ser mil ulls i mil visions. El poble té milions d'ulls i de visions i jo li demano que obri els ulls d'un somni de quaranta anys i que miri, que miri molt. El poble vigilant és el millor servei d'informació. Un poble vigilant mai no serà enganyat.
Ja en altres ocasions, sense demanar-ho, el poble em va avisar de perills imminents. Segueixo, doncs, demanant al poble que m'avisi del que vegi, per combatre, en allò possible, la corrupció de la democràcia que estrenem.
Lluís M. Xirinacs.
