Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 9 d’agost del 1977.

Presidentista.

Ningú no podrà negar que hem perdut el mes de juliol. Catalunya ha perdut un mes vital per a ella. Mentrestant, les legions de Suárez van avançant per Galícia, Lleó, Extremadura, Aragó, València i Balears. El seu estil s'anirà imposant i el nostre, que guanyava per ser el primer, l’autodeterminat, el nacional, anirà semblant cada cop més als ulls dels altres, un privilegi capritxós i odiós. Quina greu responsabilitat davant la història és haver deixat passar aquest mes!

Tots volien ser ells els qui aconseguissin la devolució de Catalunya als catalans i ningú no va aconseguir. Uns van trepitjar els altres i només hem collit peus aixafats. Uns llencen les culpes als altres. Hi ha una censura de premsa, no governamental, però sí partidista, molt a l'estil democràtic d'occident, que enganya a milions d'incauts i que no comparen, per exemple, el MUNDO DIARIO i l '«Avui».

Jo silenciat acusacions concretes per no augmentar els elements de discòrdia i divisió. Costa callar quan s'està robant un mes al poble, el mes més important. M'he limitat a fer crides a la comprensió mútua, a la unió de president, polític i poble.

S'han hagut de fer massa reunions per unir allò que s'havia dividit. I, després de cada comunicat de concòrdia, «altament satisfactori», sorgia una nova divisió que reclamava nova reunió amb el seu corresponent comunicat. I, mentrestant, negociacions paral·leles fent-se la competència.

No sóc tarradellista, ni pujolista ni benetista. Però sóc presidentista. Crec que la negociació per a la devolució de les institucions del Principat de Catalunya han de ser dirigides pel president de la Generalitat de Catalunya, al qual s'han de supeditar i donar tot el seu suport polítics i poble. Si així ho haguéssim fet des del 15 de juny ja tindríem Generalitat provisional.

Lluís M. Xirinacs.