Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 7 d’agost del 1977.
Amnistia, sí o no?
Abans d'ahir, en aquest mateix diari, Ángel Sánchez diu: «Aquest Govem de «moncloïtes» sembla seguir els passos de l'altre Govern de «moncloïtes»: només diu sí quan li trepitgen el peu. I després diuen que les mobilitzacions no són el mitjà idoni per aconseguir les coses. Com que el Govern és incapaç d'abordar el tema fonamental de l'amnistia, els mètodes a seguir hauran de ser estudiats. Tot, fora de deixar que Suárez i els seus nois s'adormin en els seus llorers perquè si no, res de res.»
La desídia –per pensar bé– del Govern ha provocat la confusió sobre l'amnistia política que en aquests moments de canvi cal donar, amb el complex i permanent problema dels presos socials. Cada dia m'arriben cartes horribles i em ve gent a cridar que estic defensant els assassins. La darrera acaba així: «Jo també demanaré amnistia per a qui l’assassini a vostè» .¿Fomenta el Govern aquesta confusió per desprestigiar l'amnistia? Estic seriosament preocupat pels dos problemes. Però crec que mereixen un tractament per separat, amb actuacions diferents.
Sobre l'amnistia política, noto que els grans partits guanyadors ja no defensen tal reivindicació amb l'eficàcia que ho fan en altres assumptes. No tenen cap militant seu entre reixes!
Una conseqüència és la disminució dràstica d'ajut monetari en solidaritat amb els represaliats. L'Associació de Familiars i Amics de Presos Polítics no té diners per atendre les seves obligacions com feia abans. No rep ja ajuda internacional i l'ajuda interior s'acaba. A Barcelona hi ha 27 presos polítics. Cada mes reben 3.000 pessetes. Els familiars necessitats també reben ajuda... quan n'hi ha.
L'Associació llença un SOS. Es pot ajudar dipositant el donatiu al compte corrent 95.949/271 del Banc Espanyol de Crèdit o lliurant-lo a mà a la Sra. Jacas, en la reunió de l'Associació, que se celebra els dijous a les 8 del vespre, a Ronda Sant Pere, 32, primer pis, porta E, a la qual esteu convidats si us sentiu amics d'aquesta amnistia inexcusable.
Lluís M. Xirinacs.
