Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 6 d’agost del 1977.
Es filtren els diners del poble.
El poble va ser convidat a estalviar. Molta gent senzilla, però responsable socialment parlant, va reduir el seu consumisme gratificador i va invertir en unes quantes accions d'aquestes grans societats anònimes de més de 500 milions de capital, que són les que es poden cotitzar en borsa. Primer filtre: només es pot ajudar els grans.
Quan la Borsa va estar plena de calerons populars i el poble ja se sentia capitalista, va començar a baixar la cotització en borsa. Segon filtre: el valor real dels títols ha anat perdent en tots aquests anys. Simultàniament, per la inflació que es va desencadenar, es perdia més per inflació que no pas es guanyava per la minsa repartició de beneficis permesa. Aquest és el tercer filtre.
Davant aquest gran desastre, el Banc d'Espanya va sortir en defensa de la Borsa que s'enfonsava. Quan baixava molt, la mà benefactora de l'Estat comprava accions i així pujava la cotització. Però això es feia amb diners del pressupost de l'Estat o de les Caixes d'Estalvi, i aquest és el quart filtre, que drena els diners del poble. El que la gent no sap és que la gran banca privada, que no ajuda directament a les inversions oficials, té els seus consellers ficats en zones importants. Alguns d'aquests consellers, amos de les grans empreses, van aconseguir que a l'hora de comprar per «ajudar a la Borsa», precisament es compressin els seus títols particulars. Així el Banc es va omplir de paper i aquests consellers de calerons del poble. Els calerons van ser estranyats a Suïssa. Cinquè filtre.
El sisè, com tothom sap, és la devaluació de la moneda amb la consegüent pujada de preus.
Ara, si torna el dineret, valdrà un 40% més per engreixar més el gros. I, si amb el dineret es compren les accions del poble, que es troben per terra, haurem arribat al setè filtre: s'haurà retornat al seu amo original l'estalvi, convertit en quatre xavos ridículs, i es farà pujar de nou la Borsa amb diners reals.
Lluís M. Xirinacs.
