Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 5 d’agost del 1977.
President, partits i poble.
¿Entrem a la recta final de l'assumpte català? Els rumors esclaten per tot arreu. Tot i els retards, de les tensions, de la disputa pel poder que s'acosta, realment el poder per a Catalunya s'està atansant.
Amb la meva informació fragmentària, veig les coses així. Tenim la sort de disposar d'un president de la Generalitat, àrbitre imprescindible i responsable d'exigir-nos a tots disciplina nacional. Mentre altres Presidents a l'exili quedaven marginats, ell ha sabut ocupar el centre de l'atenció en el contenciós català.
Pràcticament tots els partits i tot el poble accepten aquest home d'alta talla política que ha sabut jugar el seu llarg exili, ara ja detonant, com a palanca per forçar la devolució de la Generalitat. Ningú no ha pogut i crec que ningú no el podrà marginar. Cal comptar amb ell.
Tenim la sort de disposar d'una àmplia gamma de persones i partits polítics progressistes i per tant defensors nats del fet nacional català. La gran palanca que tenim a diferència d'altres nacionalitats, és la d'haver aconseguit la ressonant victòria electoral del 15 de juny passat. També veig com avantatjós el resultat pluralista de les eleccions. És signe de maduresa política si sabem guardar els mínims de disciplina nacional i evitar dissensions partidistes que ens duguin a la inoperància, Crec que l'equip polític de Catalunya, concretat en l'Assemblea de Parlamentaris i les seves comissions, és el millor dels diferents pobles de l'Estat. Ningú no el podrà marginar. Cal comptar amb ell.
I finalment, tenim la sort de disposar d'un poble meravellós que, al marge d'errors insignificants, ha sabut resoldre el problema de l'enorme immigració laboral, que ha votat amb encert en un moment molt confús, que sap mobilitzar-se serena però massivament, que es va dotar d'una Assemblea de Catalunya, única en el seu gènere al món per coordinar els moviments populars espontanis i que ara està preparant a fons el proper 11 de setembre, com la tercera gran palanca que Catalunya esgrimeix per recuperar la seva Generalitat. Ningú ni res no l'han pogut marginar i caldrà comptar amb ell.
Lluís M. Xirinacs.
