Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 20 de juliol del 1977.
No al doble poder polític.
Diumenge passat va tenir lloc la 30a Permanent de l'Assemblea de Catalunya. Rafael Ribó, del PSUC, va observar que aquesta assemblea havia estat el primer organisme unitari de l'Estat i que està sent l'últim. Crec que la seva extraordinària vivacitat té com a causa el seu arrelament en les realitats concretes del país. Té massa arrels per morir. I més en tindria si alguns grans partits parlamentaris no haguessin donat el toc de retirada a les centrals sindicals, a les associacions de veïns i a les assemblees locals controlades per ells. Aquests grans partits argüeixen que de les urnes ha sortit un poder polític, l'Assemblea de Parlamentaris, que ha assumit els quatre punts de l'Assemblea de Catalunya i que, per tant, aquesta ha perdut força.
La meva proposta d'adequació de l'Assemblea a la nova situació política tracta de delimitar camps i competències, sense equívocs.
L'Assemblea de Parlamentaris i, en el seu dia, el Parlament de Catalunya, com també, a nivell municipal, els futurs Ajuntaments democràtics, assumeixen, íntegre, el poder polític. Ells legislen, ells jutgen, ells governen. Són la gran soca de l'arbre social.
L'Assemblea, que proposo s’anomeni Popular de Catalunya, com també a nivells inferiors les assemblees locals, comarcals, les associacions culturals, socials, laborals, professionals i de veïns es queden amb l'irrenunciable poder popular, arrel de tota sobirania. Elles enquesten i exposen, elles vigilen i deliberen, elles reivindiquen i es mobilitzen. Són la gran soca de l'arbre social.
No hi ha doble poder polític. No hi ha encreuament de competències, com tem el redactor de la nota de Tele/exprés. Són dos poders de naturalesa diferent, que treballen en plans diferents i que es complementen. La fecunda relació entre els dos pols ha de córrer a càrrec dels partits, sobretot, doncs tenen la seva base en la soca social i la seva cúspide en la copa social.
Ells són el tronc i les branques de l'arbre social. Així l'arbre està complet i se salva aquest «fet únic dins la història universal» que, segons va dir Jordi Carbonell, és l'Assemblea de Catalunya.
Lluís M. Xirinacs.
