Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 19 de juliol del 1977.
Política amb rostre humà.
Vaig dir una vegada que tot home realista i pragmàtic sap el pes enorme que l'idealisme té en la realitat. Un home no es pot tenir per pràctic si no té en compte els idealismes i els idealistes que pul·lulen pel món. El mateix puc dir de la presència de l'ètica i de l'estètica en la política. Ser ètic, ser estètic, ser cívic, ser religiós, sentir-se patriota o, senzillament, ser persona, heus aquí unes dimensions inseparables de l'exercici de la política estricta. I ai del qui les oblidi. El polític estricte, desproveït d'aquests «escrúpols», podrà ser eficaç una vegada, dues vegades; a la llarga, davant la història, apareixerà com una caricatura de polític.
J. A. González Casanova, en el seu article de dissabte, m'alerta davant els aspectes esquerps de la salvatge política parlamentària i partidista. Té raó. Tem que s'escandalitzi el ciutadà ingenu. Ja hem començat a veure política salvatge, i la que veurem! Suposo que la cosa va sortir a propòsit de la antiestètica votació del grup d'Unió de Centre de la 2a Plenària de l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya. Es van votar a si mateixos en un tema que els afectava a ells mateixos. A mi i al ciutadà ingenu això ens escandalitza. Tot i els avisos. I protesto enèrgicament. I tant de bo no es repeteixi mai més. Aquesta, i altres coses com aquesta que, per desgràcia, subministrarien molt de material a la meva columna. La democràcia salvatge no la vull a casa meva.
Preferiria omplir la meva columna d'exemples de democràcia amb rostre humà, com el següent, ocorregut a la sala del Senat de les Corts de Madrid. La Taula va haver de deliberar i votar sobre uns documents presentats per la minoria basca. Doncs bé, el vicepresident Ramón Rubial Cavia del PSOE, senador per Biscaia, considerat jutge i part en l'assumpte, es va retirar de la deliberació i de la votació.
Les dues coses van ser vistes pels ulls d'aquest senador. La seva massa ingènua de votants vol que defensi la segona. I així ho farà.
Lluís M. Xirinacs.
