Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 8 de juliol del 1977.

Sempre la via pacífica.

Un periodista d’«Informaciones» de Madrid m'ha preguntat quin factor creia més determinant en la consecució de l'autogovern de Catalunya, la mobilització popular, els partits guanyadors de les eleccions o la gestió al capdamunt del President Tarradellas.

Li he respost que les tres juntes. Els catalans del Principat tenim la sort de posseir un gran dinamisme en els tres nivells: el popular, el polític i l'institucional. Cada part ha complert la seva comesa.

Els partits procatalans, han tingut l'encert de guanyar les eleccions, i constituir-se en una Assemblea de Parlamentaris, que és la més rigorosa i completa de les que es formen a l'Estat. I, finalment, el President Tarradellas ens ha donat una lliçó fulgurant d'alta política negociant d'Estat a Estat, aconseguint, no només el control de les quatre Diputacions del Principat, sinó que, sembla ser, també algunes atribucions pertanyents a l'Estat central.

D'aquests tres nivells, el senador que escriu aquestes ratlles va escollir el primer, el popular, com a objecte de la seva dedicació. Va cuidar, des de fa molts anys de la seva mobilització i de la seva organització en forma de moviment popular, a través, sobretot, de l'associacionisme de barri, de municipi i de comarca, coronat tot per l'Assemblea de Catalunya. Desitjo amb tota l'ànima que aquestes associacions de batalla antifeixista donin aviat pas a les institucions legals corresponents que siguin de veritat democràtiques: Alcaldies de barri, Ajuntaments, Diputacions comarcals? i Generalitat de Catalunya. I sempre per via pacífica.

Lluís M. Xirinacs.