Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 7 de juliol del 1977.

Nou Govern.

Ja tenim nou Govern. Un Govern on domina Unió de Centre Democràtic perquè va guanyar les eleccions. Un Govern que es regirà encara per la llei antiga, sense demanar la confiança de les Corts, perquè les Lleis Fonamentals vigents no lliguen Govern i Corts. Els comentaristes són molt cauts en valorar el nou equip. L'Estat espanyol, que es transforma amb un lentíssim ritme vegetal, està en fase de crisàlide. Ja no és eruga i encara no és papallona. Encara no s'ha despertat aquella rabiosa premsa liberal que esmicola els secrets de la política, els grans interessos econòmics ocults que s'amaguen rere de les figures polítiques. No es va dir, per exemple, que jo sàpiga, que la Unió de Centre es va tramar pel maig a les dependències del Banc Urquijo.

Ara ja es diu que el centre de gravetat, que sempre va estar al Banesto, es trasllada a l'Hispano i a l’Urquijo. També sembla que el clàssic tancament de les oligarquies financeres espanyoles cedeix pas a les multinacionals, com l'imperi Rockefeller, tan ben relacionat amb els Garrigues. No sé si la gent va llegir, en un raconet del diari, allà pels inicis de les eleccions, que es permetia per primer cop a Espanya l'establiment de Bancs estrangers. També es parla de suprimir el monopoli estatal del petroli, que frena el pas als grans del petroli mundial.

I, amb la política i l'economia proamericanes, potser vegem expansionar per les nostres terres aquella cultura o contracultura americana que tan bé sap introduir a casa Carlos Barral, amb l'assessorament empresarial i amb l'amistat d'Alberto Oliart Saussol, nou ministre d'Indústria i Energia.

Sense tot just adonar-nos-en, estem passant d'un capitalisme feudalitzant a un capitalisme liberal, no com fa dos segles els francesos, sinó com fa dos segles van fer els anglesos, sense ruptures revolucionàries, donant pas a un gran partit conservador.

Lluís M. Xirinacs.