Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Decret Llei 26. Passants: Accés a qualsevol funció liberal.
(L'Agustí fa una proposta que és detallada i toca
els punts neuràlgics de com repartir els diners i fer una
justícia més equitativa, però com fer-ho? Això
ho ha de fer l'Estat i cal canviar la Constitució).
(Consisteix en canviar les oposicions per passanties).
Exposició de motius:
1. En la societat organitzada com s'ha indicat
en els precedents decrets-lleis, els tan complicats i inútils
concursos-oposicions seran substituïts per passanties. Els
primers obliguen a un treball memorístic i superficial, aliat
amb la desimboltura pròpia dels ignorants, mandres o/i corromputs;
i en aquestes qualificacions cal entendre-hi tant els examinats
com els examinadors.
Les passanties, de dos anys per exemple, sota el guiatge d'un titular-tutor,
ja des de fa temps carregat de responsabilitats professionals, obliga
al passant a adquirir un saber profund, similar al del seu mestre,
el qual és l'únic que pot jutjar la capacitat del
passant per afrontar científicament, tecnològicament,
deontològicament i pràcticament, les mateixes responsabilitats
que ell.
2. La Justícia «ideal», «absoluta», «perfecta»
no és d'aquest món però cal arribar a una Justícia
equitativa tan eficaç com possible en cada moment etno-cultural.
3. En l'accés a qualsevol lliure funció «liberal»,
és, per definició de la vocació autodeclarada,
més important el servei altruista i desinteressat al poble
que els drets més legítims del professional.
4. La igualtat de condicions de tots els ciutadans per entrar en
funcions «liberals», cal donar-la, al sistema de passanties,
en honor a la condició anterior de total i eficaç
servei al poble.
§ Article 1. Tot accés de qualsevol ciutadà, degudament
preparat pels seus estudis i pràctiques anteriors, testimoniats
pels seus professors, a qualsevol titularitat liberal, haurà
de passar per la prova d'una passantia d'un mínim de dos
anys, amb aprovació final favorable de la part del titular-tutor,
que s'haurà beneficiat d'aquesta passantia en la seva ordinària
funció social-»liberal».
§ Article 2. Els col·legis i subcol·legis liberals-especialitzats
són els encarregats: 2.1 de legislar tot el concernent a
les passanties-tutories, dins del marc mínim de la llei general;
2.2. de proposar les passanties-tutories convenients entre titulars-
tutors i estudiants-passants que, per qualsevol motiu, no hagin
pogut relacionar-se directament.
§ Article 3. Tot estudiant té dret:
3.1. d'una a tres passanties ordinàries abans d'ésser,
en principi, rebutjat pel col·legi corresponent;
3.2. a la protecció de la Justícia Comunitària
de la seva especialització en la seva demarcació jurisdiccional
(barri, municipi, subcomarca, comarca,...)
§ Article 4. Cada col·legi legislarà lliurement,
dintre el marc d'una llei mínima, les condicions de cada
tutoria-passantia i de les tres possibles passanties ordinàries
successives pel cas de l'estudiant rebutjat pel seu(s) mestre(s)-tutor(s)
en la primera passantia o en les dues primeres.
§ Article 5. Tot estudiant, rebutjat en tres passanties
ordinàries successives, té el dret:
5.1. d'apel·lar al seu col·legi professional, la decisió
del col·legi no és vinculant, sinó simplement
de pas possible a una quarta passantia- tutoria excepcional;
5.2. d'apel·lar, en segon lloc, al tribunal
corresponent al seu col·legi, en
el cas que l'estudiant candidat a una quarta excepcional tutoria-passantia
no estigui d'acord amb la decisió del col·legi. La
sentència del tribunal local corresponent a aquest col·legi,
només podrà ésser abjecte d'un sol recurs al
tribunal de la mateixa especialitat immediatament superior.
§ Article 6. Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat,
haurà de sotmetre's als estudis preparatoris i a la (les)
passantia(es)-tutoria(es) que determini el col·legi o subcol·legi
respectiu.
§ Article 7. Ningú no pot pretendre dirigir tecnològicament
una institució liberal (per força especialitzada):
7.1. sense haver estat abans passant post-titular
dirigit, en la mateixa
7.2. i a més a més, cal considerar
la direcció d'una qualsevol institució liberal
com una nova especialitat, per a la qual caldrà que superi
la(les) ordinària(es) passantia(es)-tutoria(es) abans d'ésser
nomenat capaç de la direcció d'aquestes institucions.
§ Article 8. La realitat, -sempre i arreu perfectible
per lleis mínimes-comunitàries en funció de
les experiències documentades,- mostrarà que, en aquest
sistema de passanties-tutories no hi podrà haver injustícies
massa grans:
8.1. en no ser possible cap favoritisme per interès
i diner anònim.
8.2. en no haver-hi limitació en el
nombre total de titulars »liberals» de cada especialització.
(És una mania els numerus clausus. Cal que hi hagi tots els
metges que vulguin ser-ho, ja que cobraran igualment tant si exerceixen
com si no i això augmentaria el nivell cultural de la població. L'Agustí, a més a més
de la teoria de la moneda i del diner, va emmarcar una futura Constitució
molt més entusiasmadora, més justa i molt més
elegant que l'actual).
