Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.3. L'Estat i l'Executiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.5. La Constitució. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.4. Dinàmica Executiu-Legislatiu.

La facultat legislativa pertany al Cap d'Estat en diàleg amb el seu Parlament (Cambra de Diputats, Senat de les Ètnies, Cambres Consultives) i amb referèndum final obligatori de tot el poble, per cada llei.

En el cas de que el Cap d'Estat cregui urgentment necessària una llei, la podrà edictar sota forma de «decret-llei» però amb les dues condicions prèvies següents:

  1. Avís preceptiu no vinculant de la Justícia.
  2. Proclamació de la seva dictadura personal (de 2 a 6 mesos) segons els anys de mandat que porti i dimissió forçada al final.

El seu successor, si vol conservar la vigència executiva d'aquest «decret-llei» ha de proclamar també la seva dictadura personal en condicions idèntiques al dimitit Cap d'Estat.

En tots els casos, el cap d'Estat és presoner de la societat geopolítica a partir del mateix dia de l'acabament del seu mandat constitucional, passant immediatament a disposició d'un Tribunal d'Instrucció, encarregat de l'estudi documentari de tota l'actuació del Cap d'Estat que ha cessat per qualsevol motiu.

Cal adonar-se que la dictadura personal, limitada en el temps i amb posterior sanció Judicial, és una figura necessària en dies d'emergència per a la societat geopolítica. La dictadura, basada en el govern per decrets-llei, no té res a veure amb els despotismes ni les tiranies absurdes que normalment es confonen amb ella.

En tant que l'Executiu només pot actuar d'acord amb les lleis, pertoca, doncs. al Legislatiu d'anar canviant la societat en funció de la seva evolució real, amb lleis pràcticament aplicables i pràcticament aplicades durant anys suficients, per a veure'n els resultats socials reals.

No es tracta, per tant, de fer moltes lleis, sinó de fer lleis eficaces en els sentit més democràtic de lenta educació del poble i que evitin caure en la temptació del populisme afalagador dels defectes de les masses incultes i despersonalitzades.

En aquest marc, l'Executiu té molt poca incidència sobre la vida diària dels pobles lliurement intraconfederats de la societat geopolítica, ja que només fa que aplicar les lleis fetes pel Legislatiu. El Cap d'Estat serà jutjat, conseqüentment, quant a l'aplicació real per ell d'aquestes lleis.

El termini de 24 anys, no d'espera, sinó de professionalització de l'Executiu (7 càrrecs per 4 anys) en l'art de «manar en cap» no es pot considerar doncs immobilista en relació al conjunt de la societat geopolítica: aquesta ha d'ésser moguda, commocionada, si cal, pel Parlament. Aquest, si està compost de persones responsables (d'aquesta responsabilitat ells també en són subjectes davant la Justícia al termini del seu mandat Legislatiu), serà sempre i arreu el que tindrà la darrera paraula contra tots els caps d'Estat que hagin oposat llur veto dictatorial (com a màxim de 6 a 2 mesos) contra una llei considerada per ell massa ràpidament evolutiva -o sigui- revolucionària.

Versió 1987.

3.2.3. L'Estat i l'Executiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.5. La Constitució. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte