3.2.5. La Constitució.

En la Constitució s'ha d'expressar clarament i amb precisió que la política a favor de tot el poble ha d'ésser radical en els seus plantejaments i d'una màxima i òptima prudència en els intents legislatius per anar posat aquests principis constitucionals en la practica diària.

Aquest prudent procés d'aplicació legislativa s'ha de fer d'acord amb la lentitud o rapidesa amb la que la gent normal pot anar canviant d'ètica profunda: sense aquesta ètica no es pot arrelar en un poble -constituït en societat geopolítica- una moral fenomènica d'aplicació diària afavoridora de les llibertats i de la solidaritat social.

Així, la Constitució ha d'expressar, també, que totes les lleis d'aplicació pràctica-diària han de recordar els principis d'autopolítica i la necessària prudència d'aplicació d'aquests principis: els principis autopolítics, en el seu esperit perenne; la prudència d'aplicació, en la lletra canviant. La lletra de la llei -sempre canviant per aplicar els principis polítics- no pot ser per tant ni dogmàtica, ni inquisitorial, cruel o arbitrària. S'ha d'adaptar a la cultura general de tot el poble, del qual es vol anar canviant la conducta per qualsevol raó ètica transcendent exposada amb gran precisió en la Constitució.

La Constitució recollirà, així, el conjunt de principis i de regles de joc net lliure i responsable que han de permetre la lliure actuació de les persones en el mercat i en la societat.

La Constitució, ja sigui consuetudinària (la millor), sigui escrita (avui necessària com a primer pas per a generar-ne la consuetudinària), no es, però, un «text sagrat». Per conseqüent no necessita, ni exigeix, cap jurament, ni dels seus fanàtics, ni dels seus seguidors, ni dels ciutadans... per la salvaguarda de la llibertat dels quals ha estat promulgada.

La Constitució vigent pot ser discutida tan lliurement, com indefinidament, per tothom, per tots els ciutadans i per tots els seus representants, pels més competents i pels que ho són menys.

Mentre la Constitució estigui vigent tothom, però, l'ha de respectar, més en el seu esperit que en la seva lletra i per tant s'han d'obeir les seves normes legals. Si alguna d'aquestes normes legals no és de la conformitat personal d'alguns ciutadans, no poden fer constar privadament i públicament com a objectors lliures a punts determinats, però no s'hi poden oposar en la pràctica social.

La Constitució pot ser corregida i perfeccionada, però com a mínim, 10 anys després de la seva promulgació, per tal de donar temps a la confirmació o infirmació experimental dels seus principis més importants. Aquesta modificació s'ha de fer segons la pròpia tècnica-legislativa constituent en el text fonamental.

Versió 1987.