3.2.3. L'Estat i l'Executiu.
La Societat geopolítica ha de posseir un òrgan de comandament
executiu que gestioni en el present la pròpia societat, en funció
de les lleis sorgides del Legislatiu.
Es tracta de dissenyar una alternativa que impedeixi el parlamentarisme
executiu. Aquest és un fenomen acceptat en les democràcies
parlamentàries actuals de greus conseqüències per al
desenvolupament i responsabilització democràtics. Actualment,
l'executiu sorgeix de la majoria del parlament. Un executiu amb majoria
absoluta cau fàcilment en la temptació del despotisme i encobreix,
de fet, una dictadura de 4 anys, amb tendència a perpetuar-se indefinidament
per instal·lació d'una «classe política»
professionalitzada. Amb aquest sistema s'acumula poder sobre les persones
i es corromp la democràcia. Se substitueix el diàleg fecund
i difícil entre legislatiu i executiu per un monòleg autocràtic
del mateix partit situat majoritàriament en el parlament i ocupant
les carteres del govern.
L'alternativa és un executiu senzill, fort, breu i independent
del legislatiu, elegit per via totalment separada de les eleccions legislatives.
La finalitat és crear un govern automàtic (cibernètica
telemàtica) de les coses i suprimir, desarticulant-lo, tot «govern»
sobre les persones individuals i col·lectives.
L'Executiu, a nivell d'Estat, pot estar configurat de la següent
manera:
-
Cap d'Estat, responsable únic de l'estratègia del bé
comú geopolític; corresponsable amb el legislatiu de la legislació
i representant legal de la societat geopolítica envers l'exterior.
El comandament del Cap d'Estat en exercici suposa una obediència
dels seus ministres i secretaris. Puix la seva responsabilitat personal
serà completa. En cas de desacord pràctic d'un o més
membres del Consell de Ministres amo qualsevol ordre del Cap d'Estat, aquell
o aquells hauran de dimitir instantàniament. Les Forces Armades
i les policies queden sota el comandament directe i exclusiu del Cap d'Estat,
responsable únic de totes llurs actuacions.
-
Primer Ministre, president del Consell de Ministres i responsable únic,
davant el Cap d'Estat, de la tàctica política conjunta i
diària del Consell al servei efectiu de tot el poble, el qual serà
informat constantment de totes les accions del Consell.
-
Canceller o Ministre d'afers exteriors, sota les ordres directes i exclusives
del primer ministre, serà responsable únic del bé
comú resultant de totes les relacions contractuals exteriors lliures
de l'estat amb els altres Estats.
-
Ministre de coordinació entre les nacions, sota ordres directes
del primer ministre, responsable únic del bé comú
resultant de la coordinació de les activitats i relacions contractuals
lliures entre les diverses comunitats territorials de la societat geopolítica.
-
Ministre d'economia, sota ordres directes del primer ministre, responsable
únic de:
-
el bé comú mercantil, mesurable amb estricta precisió
segons mercometria i econometria de mercat clar i societat transparent.
-
la repartició equitativa de la massa monetària comunitària,
exactament distribuïda entre tots els membres de la societat geopolítica,
tot començant pel més febles. Quant a finances i pels més
eficients, quant a crèdits productius a la inversió.
-
Secretari d'economia exterior, sota ordres del ministre d'economia, responsable
únic del bé comú utilitari resultant de totes les
activitats mercantils exteriors lliures amb empreses estrangeres.
-
Secretari d'economia interior, sota ordres directes del ministre d'economia,
responsable únic del be comú utilitari de totes les activitats
mercantils lliures entre empreses de la societat geopolítica sense
cap excepció de mercaderia legal ni d'empresa utilitària.
L'Executiu el constitueixen, així, només aquest set càrrecs.
És una simplificació dràstica. Els ministres tradicionals
no esmentats, deixen d'existir i llurs competències retornen a la
societat civil: institucions liberals, comandaments ètnics i inter-ètnics,
mercat...
Una vegada establert aquest Executiu, la successió automàtica
del Cap de l'Estat seguirà el següent ordre:
-
Successor primer: President del Consell de ministres.
-
Successor segon: ministre d'afers exteriors.
-
Successor tercer: ministre de coordinació entre nacions.
-
Successor quart: ministre d'economia.
-
Successor cinquè: secretari d'economia exterior.
-
Successor sisè: secretari d'economia interior.
Els càrrecs que, per procés de successió o per dimissió,
cessantia, incapacitat, mort o altres causes, quedin vacants, hauran d'ésser
proveïts per l'ascensió del càrrec següent i el
darrer càrrec vacant serà ocupat per elecció general
i directa de tota la societat, convocada entre un i dos mesos després
per elegir un membre i successor cada vegada. Tots els càrrecs cessats
o dimitits es constituiran automàticament en presoners de la societat
geopolítica, sota sanció de la Justícia.
Els candidats a l'executiu es presentaran personalment. Tots rebran
del Tresor el mateix pressupost de presentació personal, serà
declarada nul·la la candidatura de qui rebi suport de qualsevol
partit polític i de qui esmerci altres diners que els del pressupost
constitucional.
El mandat constitucional per al Cap d'Estat serà de 4 anys improrrogables.
Versió 1987.
