3.2.2. L'Estat i el Legislatiu.
La societat geopolítica ha de posseir òrgans permanents
de comandament legislatiu i de consulta professional: Cambres Legislatives
i Cambres Consultives en les que el poble pugui dialogar entre ell i amb
l'executiu, per establir lleis en vista al futur de la societat.
El Legislatiu -a nivell d'Estat- està format per la Cambra de
Diputats i pel Senat de les Ètnies i Inter-ètnies.
La Cambra de Diputats és necessària mentre la telemàtica
no permeti l'assemblea general permanent. Les eleccions cada 4 anys per
sufragi universal es realitzaran en circumscripcions no superiors a 100.000
electors (corresponent a 1 diputat) i segons vot proporcional. La campanya
electoral de 6 mesos -feta pels diferents partits i candidatures generals-
permet donar a conèixer els programes i compromisos sense les crispacions
publicistes habituals fins ara.
El Senat de les Ètnies i Inter-ètnies es formarà
per l'elecció que es realitzi per comarques, sub-comarques, municipis
i barris, quan la població sigui superior a 100.000 habitants. Els
partits que presentin candidats a senadors han d'haver-se inscrit -i fer
constar en la seva denominació- com a partit ètnic o inter-ètnic.
L'elecció serà segons escrutini proporcional, sigui per l'ètnia,
sigui per l'Inter-ètnia específicament declarada pel partit.
Les Cambres Consultives representaran a tots els sectors socials
i professionals organitzats i, per tant, n'hi hauran tantes com calgui
(gremials, liberals,...). Només intervindran en la tasca legislativa
com a consultores. Tanmateix la consulta a aquestes cambres serà
obligatòria i prèvia a tota tasca legislativa. Es formaran
a raó d'un consultor per cada 25.000 inscrits en cada Gremi i d'un
consultor per cada 10.000 inscrits en Col·legis professionals liberals.
La resta de detalls referits a eleccions estan explicitats en la secció
Societat
Liberal.
El dret d'iniciativa legislativa, s'ha de trametre sota forma
de projecte de llei i pertany a:
-
El cap d'Estat.
-
Un mínim de 50 diputats.
-
Un mínim de 25 senadors.
-
Un mínim de 25 consultors.
-
Un mínim de 500 ciutadans.
-
Un mínim de 10 ciutadans de petits municipis.
El dret d'iniciativa legislativa es pot utilitzar:
-
Contra el cap de l'Estat o qualsevol dels seus ministres successors.
-
Contra qualsevol diputat(s), senador(s), consultor(s), ciutadà(ns)
per a l'estudi, correcció, modificació promulgació
de qualsevol llei considerada necessària.
Dintre dels sis mesos tot projecte de llei presentat ha d'ésser
considerat per:
-
Les Cambres Consultives interessades espontàniament.
-
Per la Cambra de Diputats.
-
Pel Senat.
Seguidament, el projecte de llei ha de passar a la Justícia que
en farà un dictamen preceptiu, només vinculant quant a contradicció
amb legislació anterior. En aquest cas, el projecte de llei ha d'incloure
la supressió d'aquesta contradicció amb la legislació
anterior encara vigent.
Tot seguit ha de tornar a les Cambres Consultives interessades, amb
un termini màxim de discussió de 3 mesos, termini aplicable
també al seu pas per la Cambra de Diputats i pel Senat.
El text així estudiat i modificat, si cal, va a mans del cap
de l'Estat que fa les seves objeccions motivades o admet íntegrament
el projecte de llei.
En cas d'objeccions motivades del cap de l'Estat, el projecte de llei
torna altra vegada a les diferents Cambres (Consultives, Diputats, Senat).
Si no hi ha objecció passa a votació de totes les Cambres,
per separat. En cas de votació favorable de totes tres, el projecte
de llei va de nou a la Justícia per tal que faci un dictamen preceptiu,
només vinculant quant a contradicció amb legislació
anterior.
Si el dictamen és favorable, es presenta la proposta de llei
a referèndum, si el cap de l'Estat no posa el seu veto. Tot seguit,
en cas de referèndum favorable, és promulgada pel Cap de
l'Estat en el Parlament.
Si el Cap de l'Estat posa veto, s'ajorna el referèndum i declara
la seva dictadura personal per un breu temps inajornable (de 2 a
6 mesos), després del qual ha de dimitir i passar a la Justícia.
La durada del veto pot ser de 6 mesos en el primer any de mandat, de 4
en el segon, de 3 en el tercer i de 2 en el quart any de mandat.
En cas que el Cap de l'Estat consideri urgent un text legal sense els
tràmits legislatius previstos, declararà igualment la seva
dictadura personal durant els terminis acabats d'expressar. Durant aquests
terminis les Cambres podran acomplir els tràmits legislatius normals.
Si, acabat els quals, no hi ha acord amb el Cap de l'Estat, aquest haurà
de dimitir forçosament.
Tots aquests mecanismes valen semblantment per a qualsevol de les institucions
acollides a l'estatut liberal. Cerquen de limitar responsablement l'actuació
urgent, a vegades necessària, del responsable de l'executiu per
a resoldre temes que no poden esperar el tràmit parlamentari habitual,
però el seu preu és la dimissió forçosa.
El conjunt de tràmits legislatius exposats permet una elaboració
de les lleis reposada i participativa de tots els sectors socials. Les
Cambres preparen tècnicament una proposta de llei perquè
el conjunt del poble l'aprovi o no en referèndum. Per tant, aquests
tràmits democràtics també fan replantejar l'obsessió
nefasta de voler legislar sobre coses que no necessiten ésser legislades,
perquè depenen de persones lliures -individuals, col·lectives,
ètniques, socials- en esferes que no s'han de cedir a cap organisme
cívic o polític superior. Només cal, en aquest casos,
una mínima legislació a favor de totes aquelles persones
que no tenen, de moment, per la raó que sigui, capacitat personal
suficient per a prendre la iniciativa primera d'una llibertat concreta
i pràctica. En general, només sobre la base d'experiències
documentades i la demanda confederativa de múltiples associacions
ciutadanes, intervindrà un qualsevol organisme polític o
cívic superior per a legislar lleis mínimes a respectar pels
organismes de rang inferior. El principi orientador dels legislatius ha
de ser el de «nulla lex, summa lex».
Versió 1987.
