2.15.8. Primeres matèries i energies.

Les primeres matèries, essent per definició, limitades, no sempre són tan escasses com certs estudis dels darrers anys havien calculat. Els satèl·lits artificials estan detectant nous jaciments i noves vetes de minerals; la genètica permet millorar i multiplicar els rendiment d'espècies vegetals i animals. Però, malgrat aquestes possibilitats tecnològiques actuals i futures cal aprofitar racionalment l'ús de les primeres matèries dintre el més gran respecte a la protecció del patrimoni natural heretat:

• instituint un sistema de reciclatge rigorós de totes les deixalles i ferralles recuperables, seleccionades d'origen amb la col·laboració de les famílies i dels nens (escoles), amb neteja habitual de totes les àrees de riquesa, bellesa i ús comunitari.
• estudiant la substitució de primeres matèries escasses per primeres matèries abundants: fil de vidre enlloc de fil de coure...
• posant en pràctica generalitzada l'agricultura i la ramaderia biològiques que prescindeixen d'adobs i plagicides químics i que milloren la terra enlloc de deteriorar-la.

La nostra civilització actual tendeix, en el camp energètic, a l'electrificació total. Aquesta és tècnicament i ecològicament més interessant, menys perillosa i més neta que altres sistemes energètics (gas, petroli, llenya, carbó...). Aquesta electrificació, en definitiva més pràctica, solament ha de cercar que la producció d'electricitat no crei més problemes que avantatges. Cal adaptar-la als voltatges requerits en cada cas:

• en les instal·lacions industrials els voltatges seran els requerits per la tècnica peculiar de cada una;
• en les instal·lacions domèstiques el voltatge haurà de ser baix (125 volts és un màxim). La vida d'una sola persona és mes important que tots els beneficis inútils d'unes empreses de servei públic socialitzades.

Malgrat la propaganda oficial i de les companyies elèctriques privades sobre la impossibilitat de noves instal·lacions hidroelèctriques, cal adonar-se que encara hi ha molt a fer en aquest camp de producció d'electricitat tant a escala local (petites centrals abandonades i a crear) com a escala peninsular i continental.

Les instal·lacions hidroelèctriques han enriquit durant aquests anys les companyies monopolístiques i ara, aquestes han perdut el seu interès per elles ja que no poden fer superusura. La dificultat de la hidroelectricitat no depèn de la impossibilitat de noves i millors instal·lacions sinó dels interessos d'aquestes companyies i dels poders «antipolítics» que les protegeixen. La socialització de totes les antigues i noves instal·lacions hidroelèctriques pot permetre una actuació racional en aquestes fonts d'energia. Els accionistes que no tinguin confiança en la societat geopolítica rebran «bons del tresor» que s'aniran pagant, interessos i capitals, a mesura que ho permeti la comptabilitat centralitzada econòmica.

Però per a produir energia elèctrica es compta avui amb noves fonts d'energia (solar, geotèrmica, marees, eòlica, biomàsica, fusió d'hidrogen...). Molts d'aquests estudis estarien més avançats si els laboratoris i plantes pilot disposessin de les finances i els conseqüents col·laboradors, necessaris a una total independència dels actuals grups de pressió.

El primer que cal fer és doncs, crear les condicions econòmiques, és a dir, financeres, llibertaries i culturals per a una investigació de tots els camps alternatius, en aquest cas energètics, liberalitzant tots els centres i professionals de recerca, és a dir, fent-los realment independents de les empreses privades i de l'Estat.

Cal tenir, però, en compte que per a crear aquest ambient de recerca i d'investigació científica (fonamental, especialitzada i aplicada) són necessaris, com a mínim, de 10 a 20 anys de dedicació en cada perforació del misteri còsmic que es vagi presentant als investigadors per aconseguir la posta a punt de solucions tècniques utilitzables pràcticament.

Mentrestant, sabent que no ens podem fer il·lusions sobre la realització ràpida d'aquestes neoenergies, depenem dels investigadors, proveïdors i préstecs estrangers. Ens cal doncs, en l'entretemps, aprofitar tota possibilitat de produir més energia, exigint, però una localització ecològica de les instal·lacions més pol·lucionants.

Evidentment cal no construir cap nova central nuclear, malgrat es puguin emprar les ja construides en l'entretemps de crear alternatives, i això sempre i quan les tradicionals hidroelèctriques i termoelèctriques no forneixin suficient energia.

Cal sobreviure en la realitat present, per més humiliant i desagradable que sigui, però cal posar les bases llibertàries, culturals i financeres per a potenciar la nostra recerca científica i tecnològica que donava els seus fruits en el seu moment.

La dependència exterior en el camp científic -i també en l'energètic- ve de molt lluny. Les poblacions mantingudes en la incultura i impreparació des de fa segles, degut a una visió i pràctica classista, no poden fer miracles. La peresa mental, potenciada especialment els darrers 40 anys, costa molt de capgirar: cal pagar-ne el preu històric, però cal posar les bases per a sortir d'aquest «impasse».

En el camp dels fenòmens, qualsevol problema pot ser avui estudiat i resolt, més o menys satisfactòriament, si es dediquen els recursos suficients a un nombre determinat d'equips de recerca independents uns dels altres. Aquests recursos avui són malmesos per una antieconomia general. Un canvi d'orientació és possible si es va creant una mentalitat popular suficientment reflexiva i sana, decidida a imposar als seus governs, en tots els nivells territorials, imaginació política, econòmica i ecològica que es vagi concretant en realitzacions en funció de les possibilitats tècniques i culturals de la nostra civilització potencialment creativa i constructiva.

La producció d'energia és avui un dels elements contaminants principals. Cal doncs eliminar la pol·lució per gas carbònic i d'altres gasos i pols, nocius a nivell humà i ecològic, producte d'indústries, calefaccions i mitjans de transport. A tal efecte, i mentre no es descobreixin i es puguin aplicar solucions més radicals, cal que:

• tots els serveis domèstics (cuines, calefaccions...) en les ciutats de més de 10.000 habitants o en les de més de 100 habitants per hectàrea siguin, en un termini curt (5 anys?), reconvertits a electricitat de baixa tensió (per evitar accidents). Això permet suprimir els serveis de fuel, petroli, propà, butà, gas ciutat, carbó, fusta... La contrapartida d'aquesta reconversió és la gratuïtat de l'electricitat. Malgrat pugui resultar més cara a la comunitat es podrà, així, suprimir la greu pol·lució d'origen domèstic i industrial a les ciutats. Per a resoldre eventuals avaries elèctriques, tota instal·lació industrial o domèstica haurà de comptar amb una instal·lació de socors, a base del material estratègic més assequible en l'àrea considerada, del qual n'existirà una reserva permanent. Ningú la podrà utilitzar fora del període vigilat d'engegada o de control i en els casos d'emergència. Les petites centrals elèctriques (solars, d'aigua, eòliques...) permetran descentralitzar la producció i el seu cost.
• totes les centrals productores d'electricitat que utilitzen les fonts clàssiques d'energia, -excepte la hidroelèctrica, així com totes les indústries de química pesada, metal·lúrgia... i, en general, totes les instal·lacions eventualment perilloses, siguin instal·lades en illes artificials, una per cada unitat de producció. Aquestes unitats hauran d'ésser el màxim de petites i ordenades a una producció automatitzada i de gran rendiment tècnic i econòmic. Estaran localitzades a alguns quilòmetres de la costa, amb neutralització i vigilància molt estricta del mar circumdant a un radi prudencial. A mesura que entrin en funcionament aquestes instal·lacions, seran desmuntades totes les actuals en terra ferma començant per les properes a contrades superpoblades.
• siguin multiplicades i potenciades al màxim les possibilitats tecnològiques actuals de les instal·lacions hidroelèctriques, d'energia solar, eòlica, geotèrmica, tèrmica dels mars i en general de totes les aprofitadores de condicions naturals renovables.
• l'explotació de l'energia natural renovable es faci el més localment possible per evitar les grans pèrdues d'electricitat que comporta la seva conducció a distància.
• la distribució de l'electricitat serà enterament gratuïta fins a un límit a fixar experimentalment. Els comptadors actuals s'hauran de conservar i perfeccionar, duplicant-los centralitzadament. Segons convenis a estudiar en cada cas, l'electricitat que entri a la xarxa general es pagarà a les empreses productores.

A l'interior de ciutats de més de 10.000 habitants o zones poblades amb densitat superior als 100 habitants per hectàrea, els motors d'explosió fixos seran conservats únicament a títol de suplència eventual. En un termini prudencial (5 anys?) no s'hi permetrà l'entrada de cap vehicle amb motor d'explosió. Només s'hi admetran transports públics i taxis elèctrics de pasatgers i de mercaderies. El vehicle elèctric esta esperant una oportunitat política per a ser construït a gran escala, però, tècnicament ja esta a punt. Com a complement s'hauran de construir derivacions de carreteres i aparcaments extrarradi on canviar l'ús del vehicle convencional interurbà pels vehicles elèctrics urbans.

Els taxistes amb cotxe elèctric podran tenir estatut mixt, disposant d'un salari social a més de la pròpia facturació.

Mentre els autobusos i els autocars siguin molt necessaris, sobretot en carretera, caldrà mantenir i ampliar les línies de servei al públic. Quan els metros (subterranis, superficials o elevats) i els taxis siguin suficients es podran suprimir els autobusos urbans. Des del punt de vista inversiu, el preu d'un autobús equival a un nombre força elevat de taxis elèctrics. Des del punt de vista social, és molt més interessant de substituir un assalariat d'empresa més o menys monopolística per un nombre elevat «d'artesans» lliures amb estatut mixt.

Versió 1987.