Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.15.8. Primeres matèries i energies. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3. Societats no utilitàries. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.15.9. Tractaments mèdics especials.

Les malalties contagioses, venèries... alcoholisme, drogadicció... malgrat siguin sovint oblidades com a fenòmens antiecològics, són molt importants per a la salut i l'equilibri de les poblacions humanes.

Per a facilitar llur curació o seguiment calen hospitals especialitzats en els quals el malalt estigui perfectament atès, però protegit sota anonimat total.

La desobediència documentada a l'ordre taxativa del propi metge en no seguir el tractament hospitalari necessari, podrà ser penat per la llei1. L'hospital només concedirà l'alta davant la certesa mèdica actual de no contagi. El fet de contagiar a d'altres persones, sigui per inconsciència, incultura o ignorància és un crim que serà més considerat a mesura que es vagi afinant la consciència ètica de les persones. Totes les legislacions, fins ara, han fracassat per a impedir el contagi en relació de determinades malalties contagioses, donat el rebuig social dels qui les pateixen: prostitutes, homosexuals, persones «respectables»...

Per a una actuació eficaç, i alhora respectuosa, contra aquestes malalties contagioses -o en el tractament de certes situacions mèdiques especials que provoquen reaccions socials (drogadicció, alcoholisme)- cal un conjunt de mesures que respectin la intimitat i siguin eficaces:

  1. hospitals especialitzats;
  2. fer-ne conèixer l'existència al pacient però sense «donar-li importància» social o moral;
  3. oferir la possibilitat d'entrar i sortir de l'hospital sense que mai no es demani al pacient cap precisió de cap classe sobre la seva persona;
  4. seguretat que les fitxes mèdiques siguin totalment confidencials;
  5. exàmens mèdics a fons i cura gratuïta fins a la total curació;
  6. reunions del malalt amb especialistes de medicina, psicologia, sociologia... per a parlar a fons de la seva malaltia, evolució de la terapèutica, teràpia que se li aplica...
  7. aquest hospitals persegueixen, tan com sigui possible, que els malalts s'ajudin entre ells tan mentre estan a l'hospital com a fora i desprès de l'hospital.

Moltes d'aquestes malalties, en fer instrumentalment impossible la misèria, la prostitució, el tràfic de drogues... i en desaparèixer els motius principals de desequilibris psíquics que turmenten molta gent de l'actual anticivilització, podran anar disminuint.

Aquest sistema hospitalari que protegeix la intimitat també podrà ser usat en el casos d'avortament.

A la interessada se li serviran, mitjançant el diàleg amb els especialistes corresponents, les informacions necessàries de medicina psico-somàtica, medicina mental, sociologia, ètica, economia i seguretat solidària necessàries per afavorir-li una presa de decisió lliure, sense cap imposició.

Després de 8 dies de reflexió, si decideix l'avortament lliurement i responsable, aquest serà fet amb les màximes i òptimes exigències clíniques, gratuïtament.

Aquest sistema de protecció de la intimitat, d'informació respectuosa i, arribat el cas, de seguretat clínica permet rebaixar al màxim un acte clarament antiètic, però fenomènicament indemostrable, ja que no hi ha diferència clínica, passades unes hores, entre un avortament espontani i un avortament provocat per persona competent o farmacopea eficaç. La via repressiva, a més d'inútil i perjudicial per les afectades, demostra la hipocresia d'una societat moralista i classista contra les dones amb poca formació i menys mitjans econòmics.

Versió 1987.


Nota del transcriptor:

1Tot això varia, si partim del fet que un mateix problema de salut pot resoldre's amb l'elecció ó la concurrència de diferentes línies d'actuació alternatives i/o complementàries.

Com que la ciència en general, i la ciència mèdica en particular, estan en evolució constant i han d'estar sotmeses al debat científic que sobre les deficiències de salut hi ha d'haver, crec que les persones afectades han de conéixer els diferents enfocs, que sobre la seva situació, hi ha disponibles en aquell moment, abans de pendre una decissió que pugui afectar a la seva salut i, fins i tot, la seva vida.

L'introducció d'altres plantejaments terapèutics, tant de diagnòstic com de tractament, així com la visió variada en el moment de rebre informació de la situació del malalt i el coneixement estadístic rigorós de la situació d'altres malalts en situacions similars i dels resultats dels diferents tractaments, que permetin aquesta lliure elecció, ha de ser uns drets que han de tenir les persones afectades.

Un exemple, precursor a Occident, el tenim a Vancouver (Canadà) on la presència d'una abundant colònia d'immigrants d'origen xinès ha comportat l'assumpció, dins els serveis públics santaris de la ciutat, de diferents vessants de la medicina tradicional xinesa.

15 de gener del 2002.

2.15.8. Primeres matèries i energies. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3. Societats no utilitàries. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte