Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
2.14.2. Nivells d'aplicació de la municipalització
del sòl.
El nivells d'aplicació de la municipalització del sòl
poden ser diversos. Per exemple, per ordre de prioritat i de facilitat,
la municipalització podria afectar:
-
sol urbà.
-
la muntanya, de cara a la repoblació forestal intensiva, protecció
d'aigües i camins...
-
les zones marítimes que, més enllà de la franja de
costa terrestre i marítima (que de l'Estat passa als municipis),
compren tot el que pertany al municipi proper a la costa.
-
terra agrícola.
Per a realitzar la municipalització del sòl, s'haurà
de tenir en compte les següents orientacions generals:
-
Estudi cartogràfic detallat de cada zona.
-
Assessorament tècnic específic per a les zones marítimes,
fluvials i lacustres, a més del de les zones agrícoles i
urbanes.
-
Repoblació forestal intensiva i protecció d'aigües i
camins; zones d'estudi i cultiu intensiu, vivers...; refugis per excursionistes;
guardes permanents...
Les àrees especifiques d'aquesta gegantina obra conjunta d'economia-ecològica
en cada àmbit municipal són nombrosíssimes i s'aniran
veient més analíticament a mesura que s'aniran realitzant.
Les àrees de més urgent actuació seran, però,
les que estan més afectades per les actuals destruccions i pol·lucions
anti-ecologiques i per l'abandó de municipis històrics sota
pretext que llur conservació costa car i que és «més
rendible» llur abandó i desertificació.
Complementàriament a la formació de les comissions mixtes
tripartites de municipalització del sol, cal preparar la capacitat
tècnica per a dur-la a terme d'una manera profitosa als municipis
i al conjunt de la societat.
-
La primera mesura general és la creació, als nivells locals-autonòmics
adients, d'escoles per a formació de tècnics especialitzats
en gran nombre i ben qualificats per a realitzar aquesta gegantina tasca
d'economia ecològica en l'àmbit municipal.
-
Tots aquests futurs especialistes han de saber les obligacions professionals
de llur futur estatut liberal al servei d'un municipi:
-
construcció (o habilitament), en terreny adequat i prou gran, una
vivenda (amb totes les comoditats exigibles avui dia) i un taller de treball
(amb sala d'exposició al servei de tot el poble).
-
contracte indefinit al servei del municipi triat que només podrà
ésser romput per elecció paritària dels titulars de
la mateixa categoria a una responsabilitat d'àmbit superior (sub-comarca,
comarca, ètnia...) o per sentencia judicial en cas d'incompliment
del comès específic.
-
lligar el seu nom a la nova obra ecològica-econòmica del
municipi en qüestió.
-
dependre únicament i exclusiva del municipi (Ajuntament elegit),
de llur Col·legi professional respectiu i de la Justícia
Especialitzada corresponent.
Totes aquestes mesures ofereixen una gran independència professional,
amb prestigi social nominatiu propi, enfront de pressions sempre presents
en l'exercici de qualsevol vocacional liberal.
Aquest estatut liberal permetrà també l'actuació independent
i públicament responsabilitzada de tots els especialistes encarregats
de la municipalització:
-
arquitectes, enginyers i tècnics paisagistes-ecològics amb
assentament «in situ» segons possibilitats i necessitats reals.
-
agrimensors i enginyers de terrenys (geòlegs, cartògrafs,
hidrògrafs...).
-
enginyers i tècnics forestals-hidrològics, dromològics,
protectors dels massissos muntanyencs encara poblats d'arbres o a repoblar.
-
arquitectes urbanistes (per a municipis amb gran densitat de població).
-
tècnics i enqinyers del mar, en les múltiples especialitats
que cal anar promovent a mesura que l'obra a favor de les poblacions costeres
anirà prenent forma.
-
arquitectes i tècnics de conservació i noves construccions
harmòniques en poblacions rurals, començant pels pobles més
abandonats.
-
enginyers i tècnics agrícoles en granges i propietats municipals
modèliques de demostració.
A cada titular i al seu equip de tècnics i auxiliars seran encomanats
l'estudi i la responsabilitat personals (amb llurs noms propis ben coneguts
en el poble, la subcomarca i la comarca) d'una obra concreta que cal fer
en coordinació amb el municipi i tots els altres equips d'àrea,
d'activitats diferents, en el mateix territori ecològic.
La posta en marxa successiva o simultània d'aquests projectes
ecològics només depèn, políticament, de la
capacitat de producció per a perfeccionament ecològic de
tot el mercat de l'entera societat geopolítica; de la capacitat
d'anar estructurant-se la Justícia especialitzada en municipalització
del sol per a resoldre litigis entre «consellers tècnics»,
liberals i «institucions ètniques-terriorials-autònomes»
(barris, municipis, comarques...); de la capacitat d'anar-se estructurant
vocacions i professions liberals del sòl i del paisatge, urbanistes...
llurs escoles tècniques-professionals i llurs col·legis de
disciplina vocacional-liberal.
Versió 1987.
|