2.15. Mesures de protecció del mitjà
ambient.
2.15.1. Paisatge.
L'urbanisme amb el seu complement obligat, el ruralisme -o millor, el
rurbanisme-; el sòl urbà i el sol rural, tenen un comú
denominador: el paisatge.
Cada generació successiva ha d'anar perfeccionant aquest paisatge
global -barri per barri, masia per masia, llogaret per llogaret, municipi
per municipi, sub-comarca per sub-comarca, comarca per comarca-. És
una tasca, però, que s'ha de realitzar sense destruir -ni deixar
a l'abandó destructiu- tot el que d'útil o bell cada generació
hereda de les generacions passades: tots els ciutadans i entitats ciutadanes,
totes les lliures forces orgàniques de cada societat local tenen
el repte ecològic de transmetre més útil i més
bell aquest heritatge ancestral a les generacions venideres.
A l'efecte de servir aquesta política i aspiració ciutadana
de cara a una harmonia conjunta del paisatge global i de la cultura, del
paisatge rural amb la cultura i el paisatge urbà, cal que la Confederació
de tots els Col·legis d'arquitectes i enginyers de la construcció,
emprenguin activament -amb els necessaris pressupostos financers ordinaris
i extraordinaris de solidaritat social- la creació d'Escoles Superiors
i Escoles Tècniques del Paisatge, a fi de crear aquesta especialització
ecològica tan urgent en cada demarcació local, començant
per les zones sub-urbanes més deteriorades.
A partir del moment en que en una demarcació local existiran
suficients especialistes d'arquitectura del paisatge, caldrà que
emprenguin la tasca de fer un inventari exhaustiu de la riquesa humanista
i ecològica.
Amb aquest inventari previ, presentaran a llur Cambra Consultiva en
cada Parlament local, i en el Parlament Federal, proposicions de llei que
seguiran el camí normal de discussió parlamentària.
La llei federal -evidentment reformable en funció dels resultats
obtinguts, per exemple cada 10 anys- tindrÀ categoria de llei orgànica
mínima, a la qual s'hauran d'ajustar, millorant-la, les lleis dels
Parlaments Ètnics o inter-ètnics confederals-locals.
La finalitat serà sempre d'assentar «in situ» un
equip d'arquitecte, enginyers, tècnics i auxiliars del paisatge
Global, primer, de cada comarca. S'haurà d'anar confederant aquest
equips a nivell comarcal i a nivells confederatius superiors, sempre amb
el benentès que, a cada nivell s'establirà «in situ»
un equip complert d'harmonització de les actuacions de tots els
nivells locals de menor envergadura.
Cada un d'aquests equips s'establirà «in situ» en
una gran propietat on viuran i treballaran junts, en cases i instal·lacions
suficients per una exemplarització pública del que es vol
fer al nivell local de l'equip; per a la màxima i òptima
comoditat dels col·laboradors de l'equip amb llurs famílies;
i per a l'educació continuada dels ciutadans i col·lectius
visitadors de l'obra ecològica ja feta i de la que es proposa de
fer en funció de les disponibilitats financeres a les corresponents
autoritats locals.
Com queda palès, aquests equips tindran veu i vot en llurs col·legis
liberals locals als diferents nivells cívics-confederats i en llur
Col·legi general-Federal i, a través d'aquests col·legis,
en les Cambres Consultives dels Parlaments Confederals i del parlament
Federal.
Tot litigi de qualsevol mena haurà d'ésser resolt per
una Justícia especialitzada en Paisatge Global i Arquitectura Urbana
i Rural, amb tribunals «ad hoc» a cada necessari nivell local.
Amb aquesta aportació seriosa, la cultura de pagesia i la cultura
de ciutat -tan evidentment complementàries però també,
ancestralment tan diferents, ni que sigui del punt de vista cronològic-
poden aspirar una, actualment possible, profunda harmonia, de la qual pot
néixer un nou entranyament de 1'home al seu terreny natal, dintre
d'un creixent sentit de pàtria (màtria?) superador de tots
els localismes, fins a comprendre i corprendre, en la nostra latitud, l'Europa
de les Ètnies i Interètnies i totes les possibles futures
confederacions i federacions amb altres continents: Ibero-Amèrica,
Euràfrica, Euràsia...
Versió 1987.
