2.14. Mesures de municipalització del sòl.
2.14.1. Municipalització del sòl (urbanisme
i rurbanisme).
La terra era de propietat comunitària en el seu origen i a aquesta
mena de propietat ha de tornar. Els propietaris de la terra, segons etimologia
clàssica són els seus habitants, però en són
propietaris comunitaris. Els bens comunals, tradicionals testifiquen explícitament
que el marc comunitari de la propietat de la terra es el municipal: ni
individual ni l'estatista. La comunitarització de la terra cal que
sigui, doncs, municipalització.
La terra s'ha tornat mercaderia a partir de l'agricultura civilitzada.
L'origen de la propietat privada individual de la terra prové de
la feudalitat: el vencedor s'apropia de la terra i el vençut la
treballa com a servent de la gleva. Les relacions socials depenen, doncs,
de la possessió o no possessió de la terra, en una societat
tecnològica post-feudal, és un absurd de greus conseqüències
econòmiques, socials i ecològiques. Tot canvi de propietat
crea, però, conflictes inevitables i, per això, cal fer-lo
amb un procediment que redueixi el mínim els conflictes i en doni
solució viable i satisfactòria a les dues parts: al propietari
actual, eventual venedor lliure i a la comunitat municipal, eventual compradora
lliure (amb els recursos constitucionalment a la seva disposició
per aquest fi).
Si les primitives civilitzacions agrícoles de l'era neolítica,
i els grans imperialismes històrics posteriors, trobaren en la progressiva
apropiació privada de la terra cultivada el punt d'arrencada de
tota creació de riquesa les actuals civilitzacions industrials han
portat tal institució a un absurd procés «especulatiu»
que encareix uns terrenys i en desertitza uns altres. Qualsevol intent
de lluitar amb eficàcia en la protecció del patrimoni natural
dels recursos naturals i contra la pol·lució de la terra,
l'aigua i l'aire topa sovint amb la «propietat privada del sòl»
contra la cual hom esdevé legalment i justicialment -és a
dir, pràcticament- impotent. L'estatització de la terra,
via expropiació forçosa, té dos problemes molt greus:
el primer suposa la rebel·lió de tots els antics propietaris
brutalment espoliats, a benefici d'altres propietaris que només
tenen el mèrit i la sort de no haver estat encara «planificats»
o de tenir prou influència corruptora d'altes instàncies
per no ser-ho; el segon problema és la burocratització de
l'administració de la terra expropiada, feta per funcionaris de
l'Estat o de companyies monopolístiques de serveis públics,
uns i altres, allunyats físicament, mentalment i culturalment de
les localitats afectades.
Els
«georgistes» demostraren a Hongria, durant els pocs
mesos d'un govern independent (1918-1919), les grans possibilitats que
ofereix la municipalització de la terra. La lliçó
d'aquesta experiència és que la compra de la terra, a l'amigable,
a preu de mercat lliure, de les finques i propietat de propietat privada
en el municipi sota pena pels propietaris recalcitrants, d'un elevat impost
municipal específic, és una municipalització viable
que redueix els conflictes.
Si el municipi és l'amo, administrador i vigilant de la pròpia
terra, moltes campanyes ecologistes trobarien un resultat pràctic
immediat fent desaparèixer els terrenys infrautilitzats, mal utilitzats
o sobreutilitzats.
La primera condició, doncs, d'un urbanisme, d'un rurbanisme,
d'una agricultura, d'una industrialització, progressivament més
útils, millor estructurats i organitzats i, per tant, més
bells i ecològics, és la propietat municipal comunitària
del sòl.
Mentre no hi hagi una total municipalització del sol -i unes
lleis mínimes generals sobre llur utilització- no serà
possible cap urbanisme ni rurbanisme correcte segons l'actual sentit de
la història, la bellesa, l'arquitectura, l'enginyeria, les infrastructures,
els parcs, els jardins, l'agricultura, l'aigua, els boscos, la medecina
preventiva...
Els nuclis habitats -tant de rics com de pobres- creixen sense ordre
ni concert. Els habitants o posseïdors ancestrals de les terres sotmeses
a una especulació desenfrenada fugen davant tanta lletjor devoradora
de bells paisatges naturals-culturals de segles. Tota ciutat, tota vila,
es tornen dormitoris en uns barris i amb vida artificiosa i turbulent en
d'altres. I tothom content... però amb stress constant i presses
que no condueixen enlloc, si no és a la negació fictícia
de si mateix en un terbolí antisocial sense sentit.
Les dèbils i antiquades infrastructures de tots els nuclis habitats,
«salten» a la vista de tots llurs habitants, però les
estructures jurídiques i judicials, contencioses administratives
i altres, enlloc d'alliberar la gent, pellonguen indefinidament les baorreries
més indignes i indignants.
La vida continua i la pressió vital-instintiva dels de baix contra
l'anti-societat que se'ls imposa comença a molestar les classes
benpensants, que tracten tots els qui no en són d'apàtrides,
provocadors, insolents i intrigants.
Tots aquest fenòmens, tan fàcils de profetitzar des dels
mateixos orígens de les revolucions europees, sempre, arreu i en
tot han atrapat de sorpresa tothom per desinfomació deliberada del
poble, però, molt més als governants «incapaços»
o còmplices dels cínics especuladors.
Quan es mor un d'aquests especuladors enriquits amb l'empobriment dels
més i menys rics i de la trista misèria dels pobres, les
«forces morals» de l'anti-societat històrica, que en
vida no han denunciat mai els seus maneigs criminals, es precipiten per
cantar les glòries del difunt (amb la corresponent remuneració).
Tan ràpid i caòtic ha estat el creixement dels nuclis
habitats de les terres civilitzades que el futur de ciutats i viles es
presenta com una tasca àrdua, difícil i llarga d'urbanisme
sensat i conservador i d'un rurbanisme revolucionari i bell, en funció
de les possibilitats tecno-dromològiques de la nostra pròxima
civilització d'inesgotable energia de fusió i de la corresponent
disminució de l'horari legal de labor professional, tant en l'àrea
mercantil-productiva com en la liberal-social.
La municipalització del sòl que es proposa està
fonamentada en els següents mecanismes:
-
En cada municipi es crea una comissió mixta amb un nombre
de membres, segons importància demogràfica i cívica
del municipi, elegits com a representats de:
-
tots els ciutadans i entitats cíviques del municipi;
-
tots els propietaris de terrenys del municipi;
-
les autoritats federals i territorials afectades (Estat, governs cívics
del municipi, barris, comarca;... Justícia).
Les eleccions seran, unitat per unitat i segons el sistema general
d'eleccions i successions liberals.
-
Aquesta comissió mixta negocia amb cada propietari de terreny urbà
o rural situat en el territori municipal, el preu, en mercat lliure, de
la seva propietat. Aquesta negociació lliure es fonamenta en els
principis següents:
-
En cas de lliure acord el preu convingut serà pagat rigorosament
pel municipi en funció de les possibilitats financeres dels seus
pressupostos comunitaris extraordinaris per a l'adquisició del sol
municipal.
Mentre aquest pagament pel municipi no sigui possible, l'acord lliure
convingut comporta les següents clàusules hipotecàries:
-
inscripció en el registre del deute Públic Municipal, amb
garantia d'un interès comunitari convenient (per exemple, 6%) a
favor de l'expropietari.
-
revisió del preu convingut cada 5 anys, només a favor de
l'expropietari, quan en aquest període es produeixin variacions
importants del preu segons estadístiques oficials.
Tant si el Municipi paga a l'acte, com a termini, l'acord de compra-venda
comporta les següents clàusules:
-
Un contracte de lloquer, per 100 anys, indefinidament renovable, equivalent
a un tant per cent (per exemple, l'1%) del preu lliurement convingut, serà
inscrit en el registre municipal de la propietat del sòl a favor
de l'antic propietari i nou inquilí permanent;
-
l'úsdefruit del lloguer és permanent «dinàsticament».
Tanmateix, en cas de no continuació, per qualsevol causa, del contracte
de lloguer anterior, abans o després dels 100 anys, l'expropietari
i nou inquilí permanent o els seus hereus legítims cobrarà
una indemnització adequada a la llei, inversament proporcional al
nombre d'anys de l'úsdefruit del lloguer.
-
en cas de no acord entre el propietari lliure i la comissió
mixta del sòl, aquell, amo del terreny no venut lliurement al municipi:
-
consignarà en acta notarial el preu que ell vol del seu terreny
i que, ara, la comissió no accepta.
-
pagarà anualment sobre aquest preu lliure de no acord un impost
municipal específic (per exemple, del 6%).
-
en tot moment podrà demanar noves negociacions amb la comissió
i, en cas de no assolir novament acord, pot demanar a la Justícia
especialitzada del sòl que sentencïi una decisió contradictòriament
i plenament documentada.
-
Els terrenys urbans petits que només serveixin a un habitatge individual
o unifamiliar i, eventualment, a una artesania o art pròpia del
propietari o usufructuari; i els terrenys rurals petits. Que només
serveixin per a habitatge o explotació agrícola individual
o unifamiliar i, eventualment, a una artesania o art pròpia, no
seran afectats per la llei de municipalització del sòl, mentre
duri aquesta utílització tan limitada a nivell privat. Però
aquests terrenys d'estricte ús individual-familial-artesanal no
es podran vendre a compradors privats, sinó solament al municipi,
sigui quina sigui la raó de cessar-ne l'ús protegit per la
llei de municipalització del sòl.
-
La municipalització podrà començar tant bon punt estigui
realitzada la cartografia a gran escala de tot el municipi amb totes les
seves terres urbanes, forestals i agrícoles.
-
Tot litigi sobre la interpretació de la Llei de Municipalització
del Sòl serà sotmès a la Justícia especialitzada
corresponent en els diferent graus. La primera mesura cautelar del Tribunal
a qui estigui sotmès a litigi, serà l'obligació de
pagament de l'impost municipal vigent (6% anual) sobre el valor consignat
lliurement per la part actora com a valor precio-mercantil del terreny
en litigi.
-
En relació a les propietats agrícoles es poden contemplar
diferents casos:
-
Si el propietari no vol vendre, però ha mantingut el terreny incult,
se li ofereixen crèedits per a una explotació racional. Si
passat un termini no posa en explotació el terreny, se li podrà
expropiar. Si el propietari ven i vol conreuar el terreny se li ofereixen
crèdits. Si no els fa treballar, se li podra descontractar el lloguer.
-
Els minifundis, malgrat puguin ser considerats improductius, no poden ser
reconcentrats per la força. L'únic que es pot fer és
exposar i donar a conèixer la cartografia detallada del poble amb
tots els minifundis i facilitar el contacte de la gent amb altres zones
de cultius productius reconcentrats. Si la reconcentració és
una necessitat sentida dels seus propietaris l'han de demanar ells. Començar
per les terres més dolentes pot evitar els malentesos ancestrals
entre «necessitats tècniques agrícoles actuals»
i «l'afany de propietat del pagès no advertit encara de les
mateixes».
-
En el cas dels latifundis, es pot pactar en cada poble la cessió
d'algunes hectàrees per a vivendes unifamiliars i horts per a tots
els habitants sense casa pròpia ni propietat agrícola.
La quantia d'un 6% proposada com a interès a pagar pel municipi
permet, en el cas d'hipoteca per falta de recursos muncipals per a comprar
al comptat, un rendiment net del 5% al propietari (ja que ha d'abonar un
1% de lloguer). Aquest rendiment és important comparat amb l'impost
municipal del 6% que hauran de pagar els propietaris recalcitrants que
no volen vendre el seu terreny al municipi.
Amb aquest sistema es crea una situació molt diferenciada quant
a diner a cobrar (pel propietari venedor, un 5% mentre duri la hipoteca)
o a pagar (un 6% pel propietari que no vol vendre). Aquest impost del 6%
anual és pràcticament prohibitiu per a tot propietari que
no vol vendre a menys que dediqui el terreny a una explotació agrícola,
industrial o immobiliària molt rendibles. En aquest cas de molta
rendabilitat, el municipi disposarà del conjunt de l'impost del
6% per a pagar les hipoteques pendents i, adhuc, podrà anar rebaixant
l'1% del lloguer municipal als usufructuaris de la municipalització.
Versió 1987.