Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.12.4. Dret al consum: diner financer gratuït per a tothom. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.6. Els límits del creixement. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.12.5. Protecció i responsabilització del consum.

El consum, com qualsevol altre acte monetari, vol la seva immediata i total personalització i responsabilització. La societat utilitària consumidora és tan simple, que no necessita cap legislació específica llevat d'impedir el consumisme alienador i fomentar la creativitat ecològica tan natural a l'home si no se'l corromp socialment.

L'única regla fonamental del cicle del consum és que tota transacció (tota compra-venda de mercaderia entre detallista i consumidor) sigui efectuada per factura-xec telemàtica i a través exclusivament d'un compte corrent d'estalvi de consum obert en una Caixa d'Estalvis: tota persona tindrà un sol compte corrent d'estalvi de consum (aquest únic compte també pot ser familiar indistint).

Només en un cas particular caldrà una legislació mínima dels actes de consum: les col·lectivitats liberals, per tal d'evitar la corrupció de gestió dels seus pressupostos (ordinaris i extraordinaris) i d'agilitzar-ne els tràmits, hauran de comptar amb un cap de compres únic, responsable de l'administració de cada institució o associació, administració que ha de cercar una eficàcia compradora que tingui més en compte la qualitat que el preu.

El consum real pot ser descrit com un procés consistent en «l'absorció de béns utilitaris per a la seva transformació en vitalitat corporal-anímica o/i en vivències espirituals-culturals». És a dir, el consum satisfà les necessitats utilitàries de les persones i, per aquest fet, les allibera., les deixa lliures per a dedicar-se a activitats no purament utilitàries corporals-anímiques. El consum permet, per tant, el sosteniment i promoció del propi ésser de cada persona individual, familiar, col·lectiva, o comunitària.

Entès el consum com un fet vitalment necessari i socialment alliberador, cal que sigui potenciat al màxim. Si cerquem una producció màxima en quantitat i òptima en qualitat només és per gaudir d'un consum també màxim i òptim per a tota la població. Això no té perquè significar, necessàriament, ni consumisme estúpid, ni desenrotllisme cec i il·limitat, sempre que es respectin les següents condicions dins un mercat llibertari i responsable:

  1. que el consum no estigui manipulat. Aquesta és la base del consumisme: les empreses més potents despenen grans quantitats de diners i recursos en una publicitat absurda i manipuladora amb l'objecte de fer consumir a la gent allò que realment ni desitja ni necessita. La reforma del sistema publicitari és la garantia més eficaç contra aquest consumisme degradant.
  2. que la producció no sigui anti-ecològica. Cal un paquet de lleis mínimes de protecció ecològica per tal que cada Gremi les apliqui integralment i pràcticament a la seva especialitat productiva.

Assegurades aquestes dues condicions, creiem que no és cap bojeria la idea d'un consum màxim en quantitat i òptim en qualitat per a tots els membres de la societat geopolítica global.

Versió 1987.

2.12.4. Dret al consum: diner financer gratuït per a tothom. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.12.6. Els límits del creixement. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte