2.12.4. Dret al consum: diner financer gratuït
per a tothom.
Aquest dret al consum de tots els ciutadans de la societat geopolítica
el tenen pel fet d'haver-hi nascut o de viure-hi. El fet de viure-hi, sense
haver-hi nascut, té molta importancia, car inclou el dret solidari
al consum social de tots els immigrants. Cap país decent els pot
refusar, sobretot si són dèbils i pobres, amb l'única
condició que adquireixin, per lenta educació, una suficient
osmosi amb la població autòctona. En cas d'incapacitat flagrant
per aquesta osmosi neo-nacionalitzant, cal trobar solucions menys insolidàries
que la simple expulsió. En tots els casos, serà millor portar
la pròpia solidaritat humanista al país dels emigrants, si
la causa d'aquesta emigració no és la lliure decisió
personal, sinó la misèria o, adhuc, la fam.
Per a protegir de manera eficaç aquest dret al consum de la lliure
població de cada ètnia lliurement confederada a l'interior
de la societat geopolítica, el primer i indefugible pas és
la protecció real i concreta del cicle de la producció
de mercaderies finibles: sense producció no hi ha béns per
a consumir. (Aquesta protecció general i específica als
agents de producció es tracta en l'apartat corresponent).
El segon pas per concretar el dret al consum, és dinamitzar tot
el cicle de la producció completant el poder privat-solvent de compra
dels productors-consumidors: donar gratuïtament i equitativament a
tota la població, segons el principi de solidaritat social, el diner
financer necessari per a un lliure consum dels excedents de producció
en mercaderies finibles. (Aquest segons pas, que cerca equilibrar econòmicament
el mercat, es tracta en parlar dels diferents Estatuts Financers).
Aquests dos mecanismes -protegir la producció i distribuir equitativament
diner financer gratuït per al consum dels excedents de producció
consumptiva- són suficients per assegurar l'equilibri econòmic
del mercat i una creixent creativitat vital-cultural de tots els membres
de la societat geopolítica.
Un darrer ajut per a facilitar el dret al consum és el descobert
automàtic d'un 25% sobre el saldo promig dels 3 darrers mesos, que
tenen tots els comptes corrents de consum, en Caixes d'Estalvis.
Versió 1987.
