2.7.5. Congelació parcial, temporal i selectiva,
dels lliures saldos de comptes corrents a la vista per a foment de sectors
productius carencials o deficitaris.
En casos molt especials la congelació, per un temps, d'una
part dels lliures saldos dels comptes corrents a la vista, pot afavorir
la inversió en sectors deficitaris per múltiples causes.
En certs moments amb sectors productius deficitaris, la llei pot permetre
a l'Executiu de decretar una exvenció de diner privat-solvent,
sota forma d'una congelació parcial, temporal i selectiva de tots
els comptes corrents a la vista a favor de les empreses dels sectors deficitaris
(compra d'accions, emprestits obligacionistes, préstecs hipotecaris,...).
Així, una part dels lliures saldos dels comptes corrents a la
vista podran ser congelats durant un temps legal precisat per a tot ús
que no sigui la lliure inversió en empreses de sectors o territoris
transitòriament deficitaris en una o vàries mercaderies concretes
demanades pel mercat lliure o exigides per consideracions estratègiques.
L'origen de la decisió comprèn una àrea àmplia
de circumstàncies causants del dèficit productiu transitori,
sigui general, sigui sectorial o/i territorial: reconversions empresarials,
despoblaments, immigracions molt fortes,... catàstrofes naturals,...
plans especials de tots tipus (descontaminació, repoblació
forestal, ecologia...).
La societat geopolítica disposarà de tots els lliures
saldos de comptes corrents a la vista com a coixí comptable-abstracte
de la seva contínua invenció o exvenció estratègica-econòmica
de diner comunitari-complementari en funció dels excedents reals
de producció consumptiva (finances), inversiva (crèdits)
i de comerç exterior (crèdits i finances).
Però, en casos especials, la congelació parcial (per exemple,
segons Constitució, del 5 al 25% del saldo dels comptes corrents
a la vista) i selectiva de cara a les empreses en sectors o territoris
transitòriament deficitaris a nivell productiu, és una mesura
de plena solidaritat social que:
-
Només disminueix transitòriament la capacitat de compra de
consum dels comptes corrents d'estalvi de consum, en les Caixes d'Estalvis,
dels simples consumidors, sigui per raó d'Estatut General,
sigui per raó d'Estatut Liberal. La congelació dels
comptes corrents de consum permet disposar d'un coixí comptable
complementari per a concedir crèdits comunitaris a les empreses
dels sectors o territoris transitòriament deficitaris a nivell productiu
de les mercaderies designades.
-
Deixa entera llibertat a tots els detentors de comptes corrents a la vista
de producció o bé per a comprar accions o obligacions d'aquestes
empreses, o bé per a deixar-lo congelat (com en el 1er cas) a disposició
de l'estratègia comunitària: aquests estalvis congelats no
invertits privadament, ho seran comunitàriament a través
del sistema comunitari-bancari de crèdit.
Aquest sistema de congelació legal -en casos molt especials- a la
vegada parcial, temporal i selectiva dels saldos de tots els comptes corrents
a la vista, té grans avantatges sobre qualsevol de les temptacions
estatistes confiscadores que ens presenta la història en situacions
difícils:
-
1er. Manté la garantia comunitària de la propietat privada
íntegra del compte-correntista sobre els seus estalvis no disposats,
de manera menys segura "a termini" contractual en els Bancs de negocis.
-
2on. Assegura la llibertat de comprar o no comprar accions i obligacions
de les empreses productores ja existents o a crear en els sectors o territoris
transitòriament deficitaris a nivell productiu de les mercaderies
designades.
-
3er. La societat geopolítica assegura un interès superior
(per exemple 2 % més) al constitucionalment normal a tots els detentors
de comptes corrents de consum que no poden legalment comprar tals accions
o obligacions empresarials i a tots els detentors de comptes corrents de
producció que no volen comprar-les ja que aquests saldos seran comunitàriament
utilitzats per augmentar la massa creditícia.
Versió 20 de febrer del 1989.
