2.8. Mesures d'autoresponsabilització de les
empreses i contra la competència deslleial.
2.8.1. Lliures contractació i descontractació
privades.
Es proposa la lliure contractació i descontractació
de tots de tots els col·laboradors de l'empresa com a condició
d'un mercat llibertari i amb l'assegurança del salari d'atur forçós
indefinit.
Cada empresa pot contractar i descontractar, segons contracte privat
de dret civil, els seus col·laboradors (equip empresarial, inversors,
inventors, treballadors). Aquesta és una condició fonamental
per a un mercat llibertari, àgil i productiu. Les empreses
no són «centres de beneficència», sinò
centres de producció que cerquen fer mercaderies òptimes
en qualitat i màximes en quantitat. Són centres que cerquen
de produir valors precio-mercantils que els hi rendeixin reals beneficis,
indispensables a la bona marxa de l'empresa. Aquest objectiu depèn
de que la venda de les mercaderies competitives estigui assegurada, tant
en els subcicles interiors de la producció, comerç a l'engròs
i comerç al detall (capitals propis de les empreses i dels bancs)
com en la producció inversiva (crèdits), el consum (finances)
i el subcicle del comerç exterior (crèdits i finances).
Segons aquests criteris, l'empresa ha de poder contractar els seus col·laboradors
de manera tan lliure i responsable com ho podran fer els mateixos contractants
d'equip empresarial, inversors, inventors i treballadors, assegurats, tots
ells, indefinidament, contra atur forçós, vaga o lock-out.
La llei de salaris de solidaritat social d'atur forçós
per temps indefinit ha de permetre a cada empresa la descontractació
immediata dels seus treballadors quan, per qualsevol motiu -més
encara, quan ho exigeixin circumstàncies especials de progrès
tecnològic, reconversió necessària...- consideri que
li sobren una part o la totalitat del personal.
La contrapartida d'aquesta llibertat contractual-interpersonal és,
a més de l'adjudicació automàtica dels salaris de
solidaritat social d'atur, pot ser la del pagament per part de l'empresa
de cert import legislat (per exemple, el corresponent a un mes per any
treballat), independentment d'altres clàusules contractuals-privades
en cada cas individual.
Els conflictes «empresa-col·laborador» han d'ésser
decidits per l'arbitratge ultraràpid, buscant la solució
dinerària immediata pel treballador, amb exigència, reglamentària
o judicial, de terminis racionals, per a l'empresa amb dificultats.
Aquesta mobilitat, assistida alhora «contractualment-privadament»
i «socialment-financerament», no solament afavoreix l'empresa,
sinó també els seus col·laboradors que poden disposar
de temps de reciclatge personal i professional, així com de possibles
oportunitats millors en qualsevol altra empresa.
La finalitat global d'aquest tema és que el mercat del treball
sigui cada dia més escàs, les empreses més exigents
i el contractant-contractat individual cada dia més competent, però
també més segur dels seus drets de lliure contracte interpersonal
amb l'empresa contractant.
En un mercat telemàtic és molt viable de posar
a punt borses de treball molt eficients a cada nivell professional,
gremial, local i conjunt de l'entera societat geopolítica.
Aquestes borses de treball no solament són molt útils als
treballadors, sinó que permeten a les empreses trobar per a cada
funció productiva el màxim de col·laboradors comepetents
i eficaços.
Per a empreses amb dificultats, la llibertat de descontractació
total o parcial dels seus col·laboradors assalariats és inestimable:
els hi permet un procés racional d'estudi, perfeccionament i reconversió
del seu organigrama productiu. Una empresa no pot fer a la vegada la reconversió
necessària mentre continua, obligada, per lleis anacròniques,
produïnt rutinàriament mercaderies, més o menys obsoletes,
que es venen amb dificultat. La reconversió demana uns estudis previs
a la realització pràctica productiva que acostumen a ésser
incompatibles amb les necessitats de la producció desfasada.
Versió 20 de febrer del 1989.