2.3.4. Bé privat i bé comú.
Definir l'ego utilitari com el fonament de la producció i
del bé privat. Analitzar els fonaments del bé comú.
El conjunt de propostes per a un mercat llibertari està
ben lluny, tant del «laissez faire» com de la «planificació
imposada». El mercat llibertari defineix unes regles de joc
afavoridores del màxim de llibertats responsabilitzades. Les llibertats
mercantils no poden ser, però, l'excusa per a la constitució
de grups de poder -legal o ocult- que, en nom de la «llibertat»
imposin les seves regles de joc brut o boicotegin la implantació
de tota regla.
Cal recordar que, segons la distinció plantejada en parlar de
la societat geopolítica, el mercat és únicament
la societat utilitària i no té res a veure amb la
societat
liberal, excepte en el fet que aquesta participa del cicle mercantil
del consum. Així, les «lleis» del mercat no són
les de la societat liberal. El diner privat del mercat no pot passar
a la societat liberal; el diner comunitari de la societat liberal
no pot passar a la societat utilitària productora. L'únic
lloc d'encontre comú és la societat utilitària
consumidora ja que les persones de la societat liberal necessiten consumir
en el mercat per a viure i desplegar la seva activitat.
Malgrat tots els idealismes i ideologies que proclamen el contrari,
la hipòtesi que mantenim és que, en l'estadi actual de l'evolució
utilitària humana, gran part del mòbil i del risc humà
-conscient o inconscient- és l'egoïsme vital utilitari: veure
recompensat satisfactòriament el propi esforç. L'incentiu
de l'ego utilitari -originalment de les ètnies, com més
tard de les col·lectivitats i dels individus; tant a nivell de producció,
com de consum- és instintiu en l'espècie humana i no es pot
canviar per decret, ni papal ni estatal: «Ja som l'Home Nou que s'esforça
únicament per amor i altruisme a favor de tots els seus germans
o camarades (de la nació, de l'estat, de la terra...)». Hom
es pot lliurement sacrificar altruístament pels seus familiars,
pels amics, pel barri, per l'ètnia, per la classe social... però
no és acceptable que aquest sacrifici sigui imposat moralísticament
o legalísticament a ningú.
L'amor és sorpresiu i inquantificable, supera totes les estadístiques
i totes les previsions o visions. El fet que hi hagi actes amorosos excel·lents
no nega que, inclús el mateix que els realitza, pugui oblidar d'estimar-se
a si mateix com estima els altres. Els moralismes i voluntarismes imposats
als altres des de institucions religioses o d'aparells de partit, que pretenen
«espiritualitzar» les necessitats humanes, exerceixen unes
pressions indignes que, a més de portar sovint al fracàs
productiu, acostumen a perpetuar estructures de dominació basades
en l'alienació del poble fins al punt que, aquest, arriba a negar
les seves pròpies necessitats ara i aquí, en nom d'un paradís,
més o menys terrenal o celeste, que mai no arriba.
Des d'aquesta perspectiva, considerem que el millor sistema per a produir
en qualitat i en quantitat suficient és aquell que retribueix equitativament
l'esforç de cada productor (empresari eficient, inventor pràctic,
capitalitzador inversor i treballador competent).
La «mà invisible» cal que sigui «visualitzada».
La hipòtesi que mantenim és que a més a més
de la producció -que prové de l'incentiu egoïsta utilitari-
podem detectar i quantificar una sobreproducció (uns excedents)
que és fruit del lliure joc equilibrador entre la producció
i la distribució. Aquests excedents, lluny de ser temuts com a generadors
de crisi, són l'exponent d'un bé comú mercantil,
acumulat generació rera generació. Si la «mà
invisible» pot ser avui visualitzada, quantificada i acceptada o
refutada experimentalment, haurem avançat en la superació
de la sagnant polèmica dels tres darrers segles. Podrem crear les
condicions per a un mercat llibertari i responsable que gràcies
a l'interès egoista del bé privat sigui capaç de generar
excedents suficients per a desenvolupar un be comú solidari.
En aquesta perspectiva, l'impost únic de solidaritat social,
implantat inicialment per prudència, en casos de necessitat o per
manca d'excedents suficients, no pot ser considerat un robatori a la inciativa
privada, sinó que és un concreció solidària
que, respectant l'egoisme utilitari de cadascú, permet aflorar un
raonable altruisme comunitari per a cobrir les necessitats dels productors
en determinades situacions (atur, vaga, lock-out,... enfermetat, jubilació...)
o dels simples consumidors (per edat -joves, vells-, o acollits a l'estatut
liberal).
Versió 30 de novembre del 1988.