2.3.3. Propostes per a un mercat llibertari.

Enunciar les principals propostes concretes per a la construcció d'un mercat llibertari.

Com qualsevol joc humà, el mercat necessita d'unes regles de joc que afavoreixen o impedeixen determinats actes, més enllà de les motivacions dels jugadors, més enllà de la seva bona o mala intenció.

Per afavorir un mercat llibertari i per impedir un mercat corruptor cal una sèrie de mesures que protegeixin el màxim de llibertats utilitàries concretes i dificultin, estructuralment, l'ús d'aquestes llibertats per a constituir monopolis o oligopolis, per a constitutir, en definitiva, grups de poder que, a l'empar de les llibertats, les usin solament al seu favor i contra els altres.

En diverses seccions i temes es plantejen més àmpliament aquestes regles de joc del mercat que, ara, a tall de resum, s'enuncien:

1. Sistema monetari informador i personalitzador de cada acte de mercat, és a dir, de cada compra-venda. La supressió legal de tota forma de moneda anònima i desinformativa dificulta la impunitat dels crims per raó de diner (corrupció, robatori, frau, falsificació...). La factura-xec telemàtica posa les bases per a fer «ciència» de mercat i, evita la competència deslleial (impossibilitat de dobles comptabilitats i d'incompliment de lleis laborals, empresarials, ecològiques...); a més a més, assegura al proveïdor el cobrament automàtic i ràpid de cada factura emesa, agilitant, així, l'activitat mercantil.
2. Centralització i socialització de tota la informació comptable del mercat:
1. En disposar de les anàlisis i estadístiques exactes i exhaustives en cada espai-temps del mercat interior i del comerç exterior, l'Estat, com a gerent de la societat geopolítica, pot endegar una lúcida i democràtica economia de mercat, entesa com l'estratègia d'equilibrar dinàmicament tots els sectors a base d'una repartidora telemàtica equitativa de crèdit a les empreses productores i de finances als consumidors individuals-familials i liberals en funció dels excedents de producció inversiva i consumptiva respectivament, així com dels excedents de comerç exterior.
2. Aquesta mateixa informació, però molt més detallada per sectors i/o territoris, ha d'ésser posada a disposició de tota la població, comprensible a cada nivell cultural, gràcies a un servei telemàtic gratuït. Així, els agents del mercat poden orientar molt millor les inversions, la producció, el treball i el consum tan en el «caos» actual com sota un règim de planificació estatista. La centralització omnicomptable permet la descentralització mercantil, social, política, judicial, econòmica... a nivells imprevisibles fins ara i, dificulta, per tant, la constitució d'oligopolis informatius, de diner brut i de poders fàctics.


La Justícia -amb previ reconeixement telemàtic del peticionari- li facilitarà l'extracte comptable detallat que demani a títol individual, familial, d'empresa utilitària o d'institució/associació liberal. L'Estat facilitarà a tothom l'anàlisi estadística de mercat global, sectorial, territorial...
3. La supressió automàtica de tota inflació o deflació monetària com a conseqüència de les dues condicions anteriors: la suma de tots els valors mercantils és automàticament igual a la massa monetària total posada en circulació entre els comptes corrents dels compradors i els comptes corrents dels venedors. Aquesta massa monetària total és coneguda per la documentació exacta dels preus de venda, dels salaris (al treball, al capital, a l'empresa i a l'invent), de la invenció de diner complementari en forma de crèdits inversius i finances consumptives -tant interiors com de comerç exterior-).
4. La supressió de tots els impostos llevat d'un únic impost de solidaritat social, establert per prudència política en espera de la confirmació o infirmació de la hipòtesi del bé comú mercantil, representada aquesta, pels excedents de producció inversiva i consumptiva. Aquest impost del tipus ITE sobre el total de cada factura-xec emesa, impedeix l'evasió fiscal i grava més a qui més consumeix. El seu percentatge variarà en funció de les necessitats per a constituir la immediata massa monetària de solidaritat social repartible entre la població segons els diferents estatuts financers i segons crèdits a les empreses productives.
5. Les lliures propietat, iniciativa i competència garantides constitucionalment i aplicables tant a les persones individuals com a les col·lectives. Desaparició de qualsevol propietat estatista i socialització comunitària gradual de certs serveis que, des d'un punt de vista tecnològic, és necessari convertir en treballs i serveis públics o mixtes locals, ètnics, interètnics... Tot servei públic o semi-públic al nivell que sigui ha d'ésser, però, gratuït o a preu polític a favor dels usuaris i finançat comunitàriament. Cal deixar també, una total llibertat per a crear serveis competidors particulars a preu lliure (per sobre el preu de cost): aquesta competència privada als serveis públics és un sistema per evitar que el personal «liberalitzat» dels serveis comunitaris no s'adormi en detriment del públic amb un mal servei als usuaris.
6. La publicitat per gremi, elaborada tècnicament per professionals liberals a disposició de totes les empreses del sector gremial, permet informar objectivament de la qualitat, els preus i les característiques dels articles. Cal doncs, la supressió de tot publicisme per empresa, que esdevé un parany consumista afavoridor de determinats oligopolis, trastocador de les motvacions dels consumidors, mantenidor de la mentida pública i encobridor d'una planificació privada del mercat a benefici de certs sectors.


El servei post-venda també ha d'ésser gremial per poder seguir amb independència la qualitat dels productes venuts per cada empresa. Serà facturat pel Gremi a cada empresa responsable i serà prestat per especialistes de gran experiència professional utilitària que hauran preferit, en un moment donat, passar a l'estatut liberal-gremial.
7. Els preus mínims antidumping elaborats per cada gremi, amb l'objectiu d'evitar la formació de monopolis. Aquests neixen com a resultat d'enfonsar la competència amb preus més baixos que els de cost fins que, un cop aconseguit el monopoli, augmenten els preus abusivament per a refer-se de les pèrdues anteriors i generar beneficis monopolistes.


En el comerç exterior, la fixació d'aquests preus anti-dumping gremials permetrà l'exigència duanera de «les compensacions necessàries» article per article, quan els preus baixos oferts per alguns països siguin deguts a l'esclavatge dels seus treballadors. Els importadors, amb aquestes compensacions duaneres antidumping, ja no tindran, doncs, cap al·licient per a aquestes mercaderies-dumping.
8. El salari mínim interprofessional si és el doble del salari d'atur forçós de solidaritat social, suficient, general i indefinit, protegeix els assalariats contra el llibertinatge mercantilista que ja no pot comptar amb la pressió de la misèria per a mantenir unes condicions de treball indignes i uns salaris de fam.
9. L'interès mínim comunitari per als excedents de comptes corrents a la vista afavoreix l'estalvi, tant dels assalariats (diner de producció i diner de consum) com de les empreses. El tipus d'interès s'haurà de determinar en funció del creixement de la producció. (Es suggereix, inicialment, un 6% anual).
10. La lliure contractació i descontractació per part de l'empresa com per part dels col·laboradors afavoreix una major i millor eficàcia productiva sempre que el salari d'atur, indefinit i igual per a tothom, en sigui la contrapartida.


La mobilitat dels treballadors-assalariats de tots els rangs, en mercat llibertari podrà ser, possiblement, tant per a ells mateixos com per a les empreses, un enorme benefici en un doble aspecte: en tant que lliure competència i iniciativa mercantil-privada i en tant que bé social-econòmic-comunitari.
11. La reducció de la jornada laboral al nivell tècnico-econòmic possible (20 hores a la setmana?) pot afavorir la producció en general i l'alliberament del treball servil. Per a dur a terme aquesta mesura cal un plà financer -per exemple a 30 anys- que, assumit pel Tresor comunitari, es faci càrrec d'una aportació comunitària a la nòmina de cada empresa durant 10 anys (50% de la nòmina el primer any fins el 5% el desè). Com a complement a treballar 20 hores a la setmana, la llei permetrà a les empreses de produir per torns, sense límits de dies ni d'hores, aconseguint així una major contractació de personal i amortitzant ràpidament les instal·lacions productives.


Cal tenir en compte que avui, en quasi tots els sectors productius, es pot treballar en condicions normals, tant de dia com de nit i que en molts casos, engegar una unitat de producció, després d'un llarg repòs nocturn o de cap de setmana, és molt car. En els torns de nit i en treballs que exigeixin molta atenció l'horari de treball no ha de superar les 4 hores per torn, i això tant per afavorir el treballador com per que el rendiment s'en ressent. El temps necessari de manteniment pot ésser reduït si els equips encarregats estan altament professionalitzats.
12. L'economia de mercat llibertari, a nivell polític, ha d'actuar exclusivament a base del joc del crèdit inversiu i de les finances consumptives possibles en cada espai-temps interior per a:
1. fer front a les necessitats vitals i culturals de tota la població, començant per la més marginada;
2. potenciar la recerca científica i tecnològica fonamental, especialitzada i aplicada;
3. fomentar l'ecologia interior que, partint de la municipalització del sòl, -sense la qual no pot haver-hi urbanisme ni ruralisme racionals- protegeixi progressivament tots els ecosistemes amenaçats, desvetllant una màxima i òptima comunió del poble amb la seva natura matriu i habitada.
4. concretar, de manera eficaç, els ideals de solidaritat entre tots els pobles de la terra.

A partir d'unes lleis mínimes constitucionals, la dinàmica del mercat llibertari ha d'ésser portada pels seus mateixos actors que, en cas de conflicte, disposaran d'una Justícia Econòmica especialitzada gratuïta i àgil, que establirà jurisprudència.

Les organitzacions del mercat cal que tinguin funcions ben precises i clares:

Els Gremis, d'estatut liberal, són els responsables d'establir la disciplina interna del mercat segons les lleis constitucionals. Han d'ésser corporacions liberals obertes, que no poden refusar la inscripció de cap empresa ni de cap dels seus col·laboradors. Els òrgans de govern democràtic es formaran i s'elegiran segons el sistema electoral de l'estatut liberal amb l'objectiu d'evitar la formació de grups de poder que s'autoperpetuin.

Els Sindicats, organitzacions liberals, tenen la missió de protegir els professionals utilitaris lliurement inscrits en ells i no han de duplicar funcions pròpies d'altres tipus d'organitzacions liberals, com les dels partits polítics o dels gremis. La sindicació ha d'ésser lliure. Llur finalitat principal, és la d'educar els productors a una comprensió, cada vegada creixent, del que és una progressiva autogestió empresarial.

Versió 30 de novembre del 1988.