Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.3.1. Mercat llibertari i mercat històric. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.3. Propostes per a un mercat llibertari. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.3.2. Objectius i mesures econòmiques.

Proposar objectius per a un mercat llibertari i enunciar l'orientació de mesures concretes per a dur-los a terme.

Un mercat llibertari, clar i responsable, pot fomentar una nova economia que, sense pors, tendeixi als següents objectius:

Una producció màxima, de qualitat òptima, al servei de tot el poble, amb el mínim esforç i risc per part de tots els factors productius privats (treball, capital, empresa i invent).

Una inversió màxima i de qualitat òptima en el cicle de la producció, també amb l'esforç i risc mínims tecnològicament i ajudada comunitàriament pel crèdit en funció dels excedents de producció inversiva, és a dir, lliurement no comprats amb diner privat-solvent.

Un consum màxim i òptim per part de tots els membres de la societat en funció de les necessitats vitals i culturals, d'una progressiva ecologia i d'uns ideals de solidaritat amb tots els pobles de la terra. (El «consum màxim» no és la bogeria actual del consumisme basat en un publicisme enganyós que fa consumir allò que no es desitja realment).

La tendència a una producció i inversió màximes no ha de fer por si la qualitat ha de ser òptima i si la protecció dels recursos naturals és efectiva. La producció i la inversió màximes i òptimes (amb la limitació de la qualitat i de l'ecologia) han d'estar en funció de les necessitats vitals i culturals de tots els habitants de la terra i, de moment aquestes estan molt lluny de ser cobertes mínimament.

Per a dur a terme aquests objectius, dins el marc d'un mercat llibertari i responsable, cal un conjunt de mesures concretes (es desenvolupen al llarg de nombrosos temes i seccions) que en general cerquin:

Protegir eficaçment, amb les lleis generals i especialitzades necessàries, les forces productores d'iniciativa privada i propietat particular: empreses, invents, capitals i treballs utilitaris. Aquestes forces privades-solvents són les que, fins ara, i previsiblement en el futur immediat, donen dinàmicament i expansivament, una producció màxima i òptima de qualitat a canvi de riscs i esforços mínims; aquestes forces privades només aniran desapareixent a mesura que el progrés tecnològic creditici comunitari tindrà, per ell mateix (robòtica i altres revolucionaris invents avui insospitats) i indirectament més importància pràctica que l'esforç productiu privat directe.

Suprimir tot entrebanc burocràtic estatista. Donat que en el mercat llibertari no pot haver-hi moviment de diner sense el corresponent moviment de mercaderia-legal i viceversa, no es necessita cap control estatista. Solament en casos d'il·legalitat documentada ha d'intervenir la Justícia especialitzada. Qui juga en el mercat llibertari, en el respecte de la llei, «s'arrisca». Aquest «arriscar-se» és una sanció suficient, tant si el resultat és favorable com desfavorable.

Versió 31 de novembre del 1988.

2.3.1. Mercat llibertari i mercat històric. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.3. Propostes per a un mercat llibertari. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte