1.6. La societat geopolítica.
Societat geopolítica és l'expressió
que emprarem per a designar el vocacional projecte polític
que ha de dur a terme la unifederació cara a l'exterior
de múltiples ètnies que es confederen lliurement
i solidària entre elles a l'interior. Aquesta organització
social correspon a la hipòtesi històrica anomenada
tècnicament imperi, que ha sucumbit des de fa segles al
poder dels imperialismes.
La societat geopolítica és una col·lectivitat
de nacions. Cada imperi ha d'ésser el marc de protecció
dels individus i de les ètnies que el formen, però
també de les col·lectivitats de tot ordre que apareixen
constantment. Del conjunt de la societat geopolítica convé
distingir els principals subconjunts socials que la integren per
a una millor gestió responsabilitzada de cada un d'ells
i de les seves interrelacions. Fonamentalment en cada societat
geopolítica s'ha de distingir tres grans subconjunts: la
societat utilitària, la societat liberal i la societat
ètica-transcendent. Una anàlisi més detallada
permet considerar també la societat mixta utilitària-liberal.
Hi ha un cinquè subconjunt, malauradament present en els
imperialismes actuals, que ha de desaparèixer amb mesures
de solidaritat adients: l'anti-societat dels marginats.
Aquests subconjunts socials no estan dissenyats per empresonar
les persones que hi pertanyen, ja que aquestes hi són exercint
una funció que és més o menys mòbil
i dinàmica perquè depèn precisament del rol
social que juguen a cada instant.
Cada societat geopolítica està composada per totes
les persones vivents amb independència de llur estatut
social o professional. És l'exercici, en un moment determinat,
d'un rol social o professional el que fa que les persones participin
d'un o altre estatut: utilitari, liberal, mixt o restin sense
vocació ni necessitat social de qualsevol estatut professional.
En aquesta secció es definirà mínimament
cada societat subconjunta i es distingirà de les altres.
Les seccions següents aniran tractant més a fons cada
subconjunt social, altres col·lectivitats i els seus diferents
aspectes.
Versió 30 de maig del 1988.
