1.6.1. Lliure, llibertari, liberal.

Definir els termes "llibertari" i "liberal" tal com són usats al llarg del disseny de civisme.

La llibertat és un ideal ètic, una aspiració profunda característica de l'espècie humana i de cada persona singular (individual, col·lectiva, ètnica i inter-ètnica). Emprarem el qualificatiu lliure per a referir-nos a la societat ètica-transcendent. En canvi, restringirem l'ús del terme llibertari a les llibertats concretes en els fenòmens utilitaris i l'ús del terme liberal als fenòmens de relacions personals no-utilitàries.

Així aquestes tres paraules serviran per a qualificar específicament cada una de les societats:

• societat-ètica transcendent lliure.
• societat utilitària llibertària.
• societat liberal.

En aquest sentit precís, la llibertat com a ideal és una enganyifa publicista si no respecta les persones, nascudes lliures, i no es concreta en llibertats fenomèniques mercantils d'una banda i en llibertats fenomèniques culturals, jurídiques, cíviques i polítiques de l'altra.

Aquesta concreció terminològica permet separar-se de l'ús confusionari d'aquests termes: proclamar la llibertat i no fer res per la seva concreció en fenòmens mercantils i culturals; emprar el terme llibertari com a sinònim d'"anarquista de la bomba"; o el terme liberal per encobrir el llibertinatge de les professions autoanomenades altruistes o d'un mercat capitalista corrupte i anti-llibertari.

Versió 30 de maig del 1988.