1.5.5. Imperi: col·lectivitat social de nacions.

Definir "imperi" (sinònim de "societat geopolítica") i establir els seus objectius i les condicions per a la seva formació.

La federació de múltiples ètnies per a la protecció exterior, quan permet la lliure confederació entre elles a l'interior del marc federal, pot ser designada per un terme tècnic que recull històricament aquesta realitat complexa -de la qual cal reconèixer que, pràcticament, no tenim cap model actual existent-. Aquest terme tècnic s'ha emprat indistintament per a denominar dues realitats socials ben diferents, clarament oposades. El terme és imperi. La realitat oposada a ell és l'imperialisme.

Etimològicament "imperi" prové d'imparare: "preparar-se a l'interior (per a fer front a perills exteriors)". Les primeres ciutats de l'Àsia sudoccidental sembla que nasqueren fa uns 10.000 anys en la forma d'imperi. Sembla, doncs, més correcte anomenar-les "ciutats-imperi" que no pas "ciutats-estat", ja que l'aparició de l'Estat és posterior a la formació de les ciutats-imperi. (A Egipte, per exemple, l'Estat apareix amb la construcció de les piràmides).

L'imperi, com a col·lectivitat de múltiples ètnies que pacten d'ajudar-se -pacte forçat normalment per circumstàncies exteriors adverses- supra-ètnica si la comunió entre les ètnies creix en un clima de confiança i de solidaritat; i si no es perd cap de les condicions del pacte constituent. En aquest darrer cas s'estronca la progressiva consciència comunitària i el col·lectiu es descohesiona: els seus membres perden consciència de l'aspiració comuna nascuda originàriament entre ells de forma entusiasmadora. Aquesta pèrdua de consciència comuna es símptoma que l'imperi s'ha transformat en una o altra forma d'imperialisme.

Si l'imperi reïx, transformant al llarg de generacions les seves ètnies constituents en una supra-ètnia, aquesta tendeix a perdre els seus impulsos d'autodefensa esdevenint vulnerable. Si vol continuar el seu procés li caldrà dissenyar un nou projecte polític entusiasmador pel qual creï, amb d'altres supra-ètnies, un nou imperi més gran i més adaptat als canvis tecnològics i geo-estratègics de la nova civilització que se'ls presenta. És evident que, perquè aquest nou imperi pugui ésser real, les supra-ètnies interessades han d'estar disposades a vèncer les mútues diferències, potser encara recents, i llançar-se a aquest nou projecte supra-federal engrescador. (La formació d'una Europa de totes les seves múltiples ètnies, inter-ètnies i supra-ètnies pot ser un exemple d'aquest procés històric, procés combatut pels Estats-Nació que no han deixat, ni deixen, desenvolupar lliures confederacions intraeuropees de llurs ètnies, aconseguint que moltes no tinguin ni tant sols consciència de ser-ho).

Avui en dia, el terme tècnic "imperi" ens serveix sobretot per a marcar la diferència amb el d'imperialisme. Com ja s'ha dit al llarg del text emprarem una expressió sinònima d'imperi: societat geopolítica. Aquesta expressió tècnica ens estalviarà d'emprar els termes que normalment es fan servir, provocant la ja coneguda confusió (nació, estat, país, pàtria...).

En un sentit actual, i com a proposta de realització llibertària, la societat geopolítica pot ser definida com "una persona social-col·lectiva, fixada històricament en un territori donat (geo) que evoluciona en funció de circumstàncies exteriors canviants i que està dotada d'uns òrgans de comandament polític cara a l'exterior (Estat:

Legislatiu i Executiu) i d'uns òrgans de comandament justicial cara als fets passats documentats a l'interior (Justícia), òrgans nascuts d'un pacte unifederal fet per múltiples ètnies que lliurement s'intraconfederen entre elles".

El resultat del pacte federal és la formació -a partir d'un cert moment històric, fa uns 10.000 anys a l'Àsia sudoccidental- d'una societat cada vegada més complexa en la qual s'institucionalitza la plena participació permanent de totes les ètnies, dels ciutadans i de les ciutadanies, en funció de normes polítiques evolutives a cada moment geo-històric.

Una societat geopolítica (imperi) està basada en la unifederació de múltiples ètnies, però aquest pacte no els fa perdre cap pecularietat ni llibertat obtinguda anteriorment per elles ni pels ciutadans protegits en el seu si.

Els objectius d'una societat geopolítica (imperi) són:

1er. Respectar en el seu interior la llibertat i la dignitat profunda de totes les persones individuals, ètniques i col·lectives. (Prevenir l'imperialisme interior).

2on. Protegir l'exercici de les llibertats i solidaritats concretes i fomentar-ne de noves en funció de les possibilitats culturals-tecnològiques. (Prevenir l'imperialialisme interior).

3er. Defensar eficaçment les poblacions i el territori contra ingerències exteriors, mentre no arribi la necessitat i la possibilitat geo-estratègica de crear una societat geopolítica més ample i més ben adaptada a les noves circumstàncies mundials. Fugir, per tant, de les inútils i perilloses aventures externes que només aprofiten a uns quants. (Contra el propi imperialisme exterior).

4art. La convocatòria de tots els ciutadans i ciutadanies als lliures sacrificis a favor de tots en cas d'emergències catastròfiques, però també, la convocatòria a la participació de tots en la prosperitat conjunta de la societat. (Refusar l'intra-imperialisme de minories plutàrquiques indígenes i transnacionals).

5è. Dur a terme una estratègia eficaç i solidària per a enfortir la consciència ciutadana de totes les classes socials considerades marginades, a través de la participació constitucionalment concretada de tots en la prosperitat general de la societat geopolítica.

6è. Fer participar els pobles exteriors, de vida més o menys desenvolupada, en la pròpia prosperitat a través d'un comerç exterior equilibrat no imperialista en cap dels dos sentits.

7è. Promoure, a partir de la prosperitat econòmica, la creació de més bellesa i harmonia de les persones amb la natura matriu del seu entorn (ecologia).

Caldrà estudiar més a fons els experiments històrics dels imperis per a poder formular hipòtesis que ens permetin dissenyar, avui en la nostra realitat, un projecte llibertari i engrescador que superi els Estats-Nació unitaristes.

Alguns d'aquests experiments històrics, mínimament documentats, són:

• La formació de les ciutats-imperi a l'Àsia sudoccidental, fa uns 10.000 anys, com a fruit de pactes entre diferents unitribus per a fer front multi-tribalment -imperialment- a la inestabilitat bèl·lica en què vivien en llur indefensa soledat anterior cara a un enemic més fort que cada una d'elles.
• La revertebració d'Europa després de les invasions del nord a partir de les baronies (municipis i subcomarques) a l'entorn del castell (ciutadelles) i de les petites "polis" subsistents o de les noves "ciutats franques". Aquest procés portà a formar, en molts casos, grans imperis, que, temptats a aventures imperialistes exteriors, es tornaren imperialismes interiors després dels seus fracassos a Europa i a d'altres continents, convertint-se progressivament en els mal anomenats Estats-Nació (estatisme intraimperialista contra les ètnies originàries).
• Les Espanyes foren en l'era islàmica-feudal un projecte d'imperi entusiasmador i un model de convivència durant segles entre cultures distintes (jueus, cristians i musulmans). A partir de Pere III el Cruel, que aconsellat pels juristes francesos abandonà el títol d'Emperador de les Espanyes, aquestes foren subjugades per un progressiu intraimperialisme de Castella contra totes les altres. Castella inicià, també, amb els Reis Catòlics, un extraimperialisme brutal i conqueridor d'aparent grandesa històrica, però que fou causa de la decadència ràpida que tothom coneix.
• La Confederació Catalano-Aragonesa fou una confederació dins l'imperi de les Espanyes, però que sucumbí quan aquest esdevingué imperialisme, tant a l'interior de les Espanyes com a l'exterior, a les Europes i a les Amèriques.

L'observació d'aquests -i d'altres- experiments històrics ens suggereix alguns axiomes hipotètics interessants per al nostre present, que de forma resumida són:

1er. Tot imperi és sempre poli-ètnic (o sigui, pluri-gentilici, plurinacional). No ha existit mai, ni enlloc, un imperi format per una sola ètnia. Quan, per un procés històric, el conjunt d'ètnies d'un imperi arriba a constituir-se en una supra-ètnia, aquesta ha de pactar amb d'altres supra-ètnies recents per a formar entre elles un nou imperi més ample i més adaptat a les noves circumstàncies tècniques estratègiques mundials. (Avui dia, el fracàs de tots els extra-imperialismes i intra-imperialismes europeus permet plantejar l'Europa de les ètnies i inter-ètnies lliures del continent).

2on. Tot imperi té uns òrgans de comandament polític estables. L'Estat, com a òrgan estable, sempre és, doncs, poli-ètnic. No ha existit mai cap ètnia amb Estat propi, si no és en la mentida i brutalitat dels intra-imperialismes (a les Frances, denominat, "Republique Une et Indivisible", per no insistir en la ridiculesa de "España, Una, Grande y Libre").

3er. Les confederacions (o aliances) d'Estats són inviables. Els manca l'estabilitat que dóna un pacte federal (l'imperi) amb un únic Estat. Les confederacions solament es poden donar en el si de cada unifederació cara a l'exterior entre múltiples ètnies lliures. Les aliances actuals entre Estats, sota pressions imperialistes (Comecon, Mercat Comú, Otan, Pacte de Varsòvia...) són pantalles publicitàries que amaguen els veritables interessos dels grans imperialismes i de les empreses multiestatals plutàrquiques.

4art. Una societat geopolítica de múltiples ètnies lliurement unifederades que es mantingui fidel a la seva vocació llibertària original pot arribar a convertir-se en una comunitat de nacions lliures, és a dir, es pot supra-nacionalitzar, constituint una supra-ètnia. Però, en canvi, és radicalment impossible voler socialitzar o col·lectivitzar una nació, una ètnia o una comunitat de nacions per més petita que sigui: sempre ressorgirà, tard o d'hora, una veu que apel·larà les arrels i que proposarà la necessària llibertat.

Versió 15 de març del 1988.