1.5.4. Confederació.
Definir "confederació"
i establir els principis que la regeixen.
El terme "confederar", segons normes lingüístiques
generals, en ser més llarg que "federar", significa
una reducció del seu sentit ple: és un pacte menys
rígid i que es dóna dins un marc concret (federal
a partir de la formació de les civilitzacions).
La multi-confederació entre diferents ètnies o col·lectivitats
és, però, un fet històricament anterior a
la uni-federació política. La multi-confederació
és possiblement una troballa de la intel·ligència
complexa de l'home per a fer front a la dispersió de la
primitiva endo-ètnia provocada per la formació dels
tòtems. La multi-confederació prengué forma
fa uns 60.000 anys amb la convocatòria de tots els tòtems
al banquet sagrat (església), per a una festa de pocs dies
que no interrumpia el procés productiu de cada tòtem.
Molt més tard, en un novíssim clima de guerra totalitària
-sembla ser que aquesta pot haver començat a l'Äsia
Sudoccidental fa uns 12.000 anys- sorgeix el principi ritual-màgic
de la unifederació de múltiples ètnies, en
primer lloc com a fet de guerra, en segon lloc com a pacte lliure
per a la creació de les primeres acròpolis o ciutadelles
preimperials multitribals, com a centre de defensa i atac contra
invasors.
Aquesta última unifederació lliure entre múltiples
tribus per a fer front al clima bèl·lic que les
envoltava explica la posterior creació de lliures ciutats-imperis
(polis) multigentilícies.
La unifederació política és fruit de la intel·ligència
i lucidesa separadora i reductora dels problemes socials-bèl·lics
que coneixem com a màgia patriarcal molt més acceleradament
evolutiva que les anteriors màgies endo-ètniques,
sorgides fa uns 60.000 anys.
Dins aquest marc protector cara a l'exterior que és la
unifederació ("la unifederació fa la força")
es desenvolupa la comunitat multiconfederal lliure de les ètnies
i inter-ètnies. Confederar-se a l'interior de la federació
és una possibilitat social múltiple i espontània
de les ètnies; és establir lliures pactes interns
entre elles per ajudar-se mútuament.
Els principis confederals de les ètnies protegides dins
el marc federal són bàsicament:
- Dret a la denúncia del pacte: la confederació
interna és lliure, es pot fer i desfer per cada ètnia
i inter-ètnia quan es desitgi, segons les clàusules
del mateix pacte.
- Plenitud de drets i responsabilitats: les competències
les confereix cada ètnia o inter-ètnia a la confederació
pactada i mai a l'inrevés.
- Precisió de les competències: cada ètnia
ha de negociar amb aquelles amb les que es vol confederar, les
competències comunes que volen pactar en cada àmbit
territorial.
- Llibertat d'actuació: en allò que no s'ha pactat,
cada ètnia és ben lliure d'actuar com cregui oportú.
- Principi de subsidiarietat: Només allò que no
pot ser resolt per les ètnies més primàries
pot ser assumit per les confederacions més àmplies.
Popularment l'aplicació d'aquest principi és coneix
per anarquia: el no comandament d'una ètnia o d'una col·lectivitat
de rang més bàsic per una ètnia o col·lectivitat
de rang més ampli.
Versió 15 de març del 1988.
