1.4.5. Ètnia i inter-ètnia.

L'articulació nacional-comunitària es concreta en diferents graus. Cal establir els principis fonamentals que permetin un desenvolupament de les ètnies en llibertat i solidaritat.

Les persones nacionals-comunitàries, en tant que nacions amb ètica pròpia, les anomenem ètnies (ethos-genos). L'herència purament instintiva forma les nacions. L'herència nacional més la cultural forma les ètnies.

Cal distingir ètica -allò que ve de l'ésser, íntimament subjectiu- de moral. Mores, en llatí, ve d'una arrel sànscrita "MA, MO" significativa "d'assot, fuet...". La "moral" és alló que ve imposat a la persona des de fora d'ella mateixa i, per tant, és socialment objectiu.

L'ètica, de l'ésser més íntim, i la moral, fenòmen social, creen conjuntament la cultura, la saviesa (amb la vertent fenomènica existencial i la noümènica insistencial) i inspiren l'idioma ancestral de l'ètnia.

Dret al pacte.

Les ètnies poden pactar entre elles, explícitament o implícita, i formen el que s'anomena inter-ètnies. Aquest pacte el realitzen amb més o menys grau de llibertat tal com mostren alguns exemples de formació d'inter-ètnies en l'evolució humana:

Aquest pacte fou molt lliure quan s'intraconfederaren els tòtems -o nacions filials- després d'haver esdevingut pràcticament independents de l'endoètnia matriu (fa uns 60 o 50 mil anys).

En canvi, aquest pacte es realitzà forçat pels esdeveniments de l'explosió bél·lica que fa uns 13 mil anys amenaçà d'extinció les diferents ètnies implicades. Aquest pacte prengué forma d'unifederació de múltiples ètnies cara a la defensa exterior.

Dins aquest marc unifederatiu cara a la defensa exterior pogueren renéixer espontàniament les multiconfederacions internes de les ètnies.

Sembla ser que el procés de crear marcs unifederatius cara a la defensa exterior per múltiples ètnies que es veuen amenaçades si resten soles cada una d'elles, permet que neixi l'espontània confederació d'aquestes ètnies en l'interior protegit del pacte federal. Al seu moment històric, si aquest procés ha reeixit formant-se una nova supra-ètnia, aquesta es pot veure obligada per nous esdeveniments a pactar amb d'altres supra-ètnies... i així successivament.

Aquest procés, que començà amb la formació de les ciutats-imperi de l'âsia sudoccidental fa uns 10.000 anys, pot anar repetint-se, cada cop en cercles més amplis fins a atènyer la total comunitat humana. Els imperialismes han trencat el tancament característic dels imperis obligant-los, per la força, a obrir-se, però en la mesura en que la llibertat de les ètnies s'ha vist anul·lada, també han retardat aquest procés comunitari que només pot covar-se en la llibertat de les ètnies a unifederar-se cara a l'exterior per a crear un marc protector a l'interior on confederar-se lliurement entre elles.

Aquest procés comunitari "en espiral" s'estronca sempre que es vol imposar la unió, sense deixar fer lliurement el camí de creixement inter-ètnic. La constitució dels anomenats Estats-Nació és una mostra clara i relativament recent d'unitarisme imposat. La renaixença de les ètnies i inter-ètnies d'Europa és, en canvi, una mostra de la vitalitat evolutiva d'aquest procés de lliure pacte entre ètnies i inter-ètnies.

El dret a l'autodeterminació.

El dret a l'autodeterminació interna de les ètnies i inter-ètnies inclou, per suposat, el dret a unes lentes i pacífiques multi-confederacions i desconfederacions lliures la manca de les quals és signe d'imperialisme intern.

Les ètnies i les interètnies confederades a l'interior de la societat geopolítica federada han de disposar d'una protecció eficaç per part d'aquesta.

En tant que comunitats espontànies, les ètnies i les inter-ètnies no tenen una estructura estable en elles mateixes. Necessiten dotar-se d'uns órgans de comandament socials, culturals, i cívics que els permetin una actuació contínua de llurs comunitats, dins el marc del comandament polític de l'entera societat geopolítica federal.

El principi de subsidiarietat.

El respecte a les ètnies i inter-ètnies comporta, a nivell de la seva gestió interna, el reconeixement pràctic del principi de subsidiarietat: el que pot fer -disposant constitucionalment dels diners necessaris i l'autonomia cívica a què té naturalment dret- la família, que no ho faci el barri; el que pot fer el barri que no ho faci el municipi; el que pot fer el municipi que no ho faci la comarca; el que pot fer la comarca...; i així en tots els nivells ètnics i inter-ètnics. La funció de l'Estat de la societat geopolítica federal és la d'assumir, segons aquest principi, únicament les funcions de coordinació multi-ètnica i econòmica (cara a l'interior), i inter-estatal (cara a l'exterior).

L'Estat no és cap ètnia ni inter-ètnia, sinó solament un gerent responsable de les funcions imprescindibles nascudes del pacte unifederatiu de les ètnies i inter-ètnies que estableixen lliurement aquest pacte.

...

Intentarem fer un llistat del que entenem per ètnies i inter-ètnies actuals, considerant el seu origen principal des la perspectiva històrica de pocs segles. Així, marcarem amb una (e) les que tenen origen espontani; amb una (v) les que son formades més o menys voluntàriament; i amb una (h) les que hem heretat de la història, ja fossin al seu inici espontànies, voluntàries o imposades. Quan aparegui més d'una marca (e)(v)(h) indicarà que hi ha ingredients predominants de dos orígens. Les diferents ètnies i inter-ètnies s'il·lustren amb un exemple proper.

(e) Famílies actuals: no necessiten òrgan social de comandament extern perquè la mateixa estructura social-genètica ja ho és.

(v) Inter-famílies: confederacions de famílies (p.e. Associacions de veïns). òrgans de comandament elegits per assemblea.

(e, h) Barris, masies...: alcaldies

(v) Inter-barris: confederacions de barris (p.e. els 9 barris de Barcelona). òrgans escollits per elecció.

(e, h) Municipis: amb Ajuntament propi.

(v) Inter-municipis: confederacions lliures de municipis (p.e. podria ser l'ârea Metropolitana).

(e) Sub-comarques: per situació geogràfica, mercantil...(p.e. Olot-Bas).

(h) Comarques: d'origen feudal (p.e. El Priorat).

(v) Inter-comarques: confederacions lliures de comarques (p.e. les Vegueries de Catalunya).

(e, h) Territoris històrics dialectals: (p.e. La Franja de Ponent).

(e, h) Ètnies pròpiament dites: (p.e. Catalunya)

(e, h) Inter-ètnies històriques: (p.e. Països Catalans)

(h) Territoris multiètnics imposats: (p.e. Espanya, França, Europa dels Estats).

(v) Inter-ètnies en construcció: (p.e. les Espanyes, les Frances... L'Europa de les Ètnies i de les Inter-ètnies lliures).

(v) Inter-ètnies confederatives multilingüístiques: (p.e. Suïssa)

(e) Inter-ètnies culturals: (p.e. l'Europa de l'Edat Mitjana).

(h) Inter-ètnies populars sapiencials: (p.e. l'Islam).

Versió 1 de març del 1988.