1.4.6.
Propostes concretes.
Per a establir i garantir les llibertats
i solidaritats de les persones nacionals-comunitàries cal
mesures concretes.
En el conjunt de la secció sobre persones nacionals-comunitàries
es precisen certs termes claus per tal d'evitar equívocs
especialment entre matrimoni i família d'una banda i entre
nació-comunitat i societat geopolítica plurinacional
de l'altra.
L'aclariment terminològic pot ajudar a una actuació
més respectuosa entre les diferents persones de la societat.
Però cal la voluntat política de prendre unes mesures
concretes que ajudin a aquest respecte. En principi, ni les ètnies
ni les inter-ètnies no s'han d'ajudar ni, molt menys, de
combatre. Totes elles són persones naturals-nacionals evolutives
que neixen i creixen depenent de llur vitalitat pròpia:
normalment viuen al llarg dels segles amb més o menys consciència
de ser-ho i, llevat de genocidi total, pràcticament no
s'extingeixen. Semblantment a les persones individuals, les persones
nacionals-comunitàries acostumen a tenir obstacles per
al seu desenvolupament provinents de les persones socials. Per
això cal parlar de propostes socials que no entrebanquin
i ajudin a ètnies i individus.
En el context d'unes regles de joc net responsabilitzat i amb
transparència comptable-monetària suggerirem algunes
propostes concretes referents a la protecció social de
les persones nacionals-comunitàries.
El terme família no és el més apropiat per
a designar la "comunitat sexual-nutrícia-relacional
de base" de les nostres societats. En espera de suggeriments,
i als únics efectes de l'adjudicació dels salaris
i assignacions de solidaritat social, entendrem per "família":
"qualsevol nucli de convivència en un hàbitat
comú, malgrat es tracti d'un únic individu, o varis
individus que declarin tal hàbitat comú àdhuc
sense lligams de parentiu ni de matrimoni entre ells".
·En el procés de recrear un espai comunitari de
llibertat i d'ajuda mútua dins la família, cal una
protecció social subsidiària que afavoreixi la mare,
i en defecte d'ella i del pare, protegeixi directament els fills.
Aquesta protecció es pot concretar en l'adjudicació
d'assignacions importants per a les dones gestants, per al seu
part, per a la cura dels primers anys de vida de l'infant, i per
al mateix infant fins a la seva joventut.
·La supressió de tota discriminació legislativa
entre home i dona no és suficient perquè en la pràctica
s'exerceixi realment aquesta igualtat jurídica entre les
persones d'ambdós sexes. En aquest sentit cal oferir una
ajuda individual dinerària a la dona més important
que als individus de sexe masculí mentre duri la multisecular
marginació d'aquella. El diner, evidentment, no resol tots
els problemes, però pot afavorir la independència
i la llibertat concretes necessàries per a acabar realment
la marginació. Arribat aquest cas es restabliria la igualtat
monetària del salari vital de solidaritat social.
·De manera semblant, els membres de totes les ètnies
que han sofert persecució o han estat secularment marginades,
oprimides o oblidades, rebran un salari vital de solidaritat social
més important que el normal mentre no recuperin la possibilitat
de participació, com a ètnia i com a individus pertanyents
a ella, en la societat (p.e. les ètnies i inter-ètnies
gitanes).
·El dret a l'autodeterminació de cada una i totes
les ètnies i inter-ètnies que actualment formen
part de qualsevol mena d'EstatNació ha d'ésser exercit
plenament. Només una real no-dependència pot permetre
una lliure adhesió a un projecte de societat geopolítica
unifederada cara a l'exterior i lliurement multiconfederada cara
a l'interior entre les ètnies que lliurement formen la
federació. Aquesta autodeterminació s'ha de concretar
en una total autonomia de cada una d'elles per a governar-se amb
llibertat i solidaritat segons el principi de subsidiarietat.
Aquesta autonomia solidària que lliurement es confedera
amb altres ètnies ha de començar des dels nivells
més bàsics (famílies, inter-famílies,
barris, inter-barris, municipis, inter-municipis, sub-comarques,
comarques, ètnies i inter-ètnies històriques...).
·Els òrgans de comandament cívic de cada
ètnia i inter-ètnia escollits lliurement per elles
disposaran constitucionalment d'un nombre de punts de la massa
monetària financera de la societat geopolítica.
Aquests punts, dotats d'un valor monetari determinat, seran proporcionals
al nombre d'habitants de cada ètnia i inter-ètnia
i permetran finançar l'administració diària
de les Autoritats Autònomes elegides i formades per cada
ètnia i inter-ètnia per més petita que sigui.
Aquest finançament permetrà suprimir els impostos
i taxes actuals i obligarà dins el marc de l'Estatut liberal
a oferir tots els seus serveis gratuïtament als ciutadans.
Versió 1 de març de 1988.