1.4.6. Propostes concretes.

Per a establir i garantir les llibertats i solidaritats de les persones nacionals-comunitàries cal mesures concretes.

En el conjunt de la secció sobre persones nacionals-comunitàries es precisen certs termes claus per tal d'evitar equívocs especialment entre matrimoni i família d'una banda i entre nació-comunitat i societat geopolítica plurinacional de l'altra.

L'aclariment terminològic pot ajudar a una actuació més respectuosa entre les diferents persones de la societat. Però cal la voluntat política de prendre unes mesures concretes que ajudin a aquest respecte. En principi, ni les ètnies ni les inter-ètnies no s'han d'ajudar ni, molt menys, de combatre. Totes elles són persones naturals-nacionals evolutives que neixen i creixen depenent de llur vitalitat pròpia: normalment viuen al llarg dels segles amb més o menys consciència de ser-ho i, llevat de genocidi total, pràcticament no s'extingeixen. Semblantment a les persones individuals, les persones nacionals-comunitàries acostumen a tenir obstacles per al seu desenvolupament provinents de les persones socials. Per això cal parlar de propostes socials que no entrebanquin i ajudin a ètnies i individus.

En el context d'unes regles de joc net responsabilitzat i amb transparència comptable-monetària suggerirem algunes propostes concretes referents a la protecció social de les persones nacionals-comunitàries.

El terme família no és el més apropiat per a designar la "comunitat sexual-nutrícia-relacional de base" de les nostres societats. En espera de suggeriments, i als únics efectes de l'adjudicació dels salaris i assignacions de solidaritat social, entendrem per "família": "qualsevol nucli de convivència en un hàbitat comú, malgrat es tracti d'un únic individu, o varis individus que declarin tal hàbitat comú àdhuc sense lligams de parentiu ni de matrimoni entre ells".

·En el procés de recrear un espai comunitari de llibertat i d'ajuda mútua dins la família, cal una protecció social subsidiària que afavoreixi la mare, i en defecte d'ella i del pare, protegeixi directament els fills. Aquesta protecció es pot concretar en l'adjudicació d'assignacions importants per a les dones gestants, per al seu part, per a la cura dels primers anys de vida de l'infant, i per al mateix infant fins a la seva joventut.

·La supressió de tota discriminació legislativa entre home i dona no és suficient perquè en la pràctica s'exerceixi realment aquesta igualtat jurídica entre les persones d'ambdós sexes. En aquest sentit cal oferir una ajuda individual dinerària a la dona més important que als individus de sexe masculí mentre duri la multisecular marginació d'aquella. El diner, evidentment, no resol tots els problemes, però pot afavorir la independència i la llibertat concretes necessàries per a acabar realment la marginació. Arribat aquest cas es restabliria la igualtat monetària del salari vital de solidaritat social.

·De manera semblant, els membres de totes les ètnies que han sofert persecució o han estat secularment marginades, oprimides o oblidades, rebran un salari vital de solidaritat social més important que el normal mentre no recuperin la possibilitat de participació, com a ètnia i com a individus pertanyents a ella, en la societat (p.e. les ètnies i inter-ètnies gitanes).

·El dret a l'autodeterminació de cada una i totes les ètnies i inter-ètnies que actualment formen part de qualsevol mena d'EstatNació ha d'ésser exercit plenament. Només una real no-dependència pot permetre una lliure adhesió a un projecte de societat geopolítica unifederada cara a l'exterior i lliurement multiconfederada cara a l'interior entre les ètnies que lliurement formen la federació. Aquesta autodeterminació s'ha de concretar en una total autonomia de cada una d'elles per a governar-se amb llibertat i solidaritat segons el principi de subsidiarietat. Aquesta autonomia solidària que lliurement es confedera amb altres ètnies ha de començar des dels nivells més bàsics (famílies, inter-famílies, barris, inter-barris, municipis, inter-municipis, sub-comarques, comarques, ètnies i inter-ètnies històriques...).

·Els òrgans de comandament cívic de cada ètnia i inter-ètnia escollits lliurement per elles disposaran constitucionalment d'un nombre de punts de la massa monetària financera de la societat geopolítica. Aquests punts, dotats d'un valor monetari determinat, seran proporcionals al nombre d'habitants de cada ètnia i inter-ètnia i permetran finançar l'administració diària de les Autoritats Autònomes elegides i formades per cada ètnia i inter-ètnia per més petita que sigui. Aquest finançament permetrà suprimir els impostos i taxes actuals i obligarà dins el marc de l'Estatut liberal a oferir tots els seus serveis gratuïtament als ciutadans.

Versió 1 de març de 1988.