1.4.2. Nació i ètnia.

Definir i caracteritzar la nació humana com a ètnia. Revisar els conceptes de "nacionalisme" i "Estat-nació".

El terme nació prové de gnatio (del llatí), i fa referència a tot grup d'éssers vivents nascuts (na) sobre la terra (g) (geo) (del grec). Les arrels següents mostren el parentiu de significats que genera "gn": "gna-" (nació, nadal), "gen-" (genètic, gènere), "gam-" (gamia), "gon-" (gónades).

La comunitat natural, instintiva-hereditària, considerada des del sol punt de vista genètic és la nació. La nació, etimològicament, significa "grup de naixement" entranyat, i en l'home, progressivament entranyable, en les persones filials a mesura que augmenten en edat. El terme nació és aplicable a qualsevol grup animal i, per tant, també a qualsevol grup sexual-nutrici humà, per més petit que sigui.

Les nacions animals d'espècies mamíferes gregàries superiors no podrien existir, tenir existència, sense una prèvia insistència subjectiva de tipus corporal-anímic (o també psico-somàtic, carnal, sàrquic, gnàtic... instintiu) que qualifiquem d'inconscient, en realitat perquè no el podem capir en la seva realitat més profunda.

La nació animal dels homínids primers esdevingué "persona" quan sorgí en ella la primera fulgurància perconscient, capaç d'un sommieig ètic-transcendent que fa un salt gratuït i graciós per sobre i més enllà de l'horitzó fenomènic (és a dir, sensible, aparent, superficial i immediat).

És per això, i a partir d'aquí, que les persones nacionals-comunitàries, -fins a més àmplia informació, exclusivament les nacions humanes- reben el nom tècnic d'ètnies. L'etimologia n'és ben explicativa: ethos-genos, "nació amb ètica pròpia".

L'ètica abasta tot el ser considerat com a portador de la mateixa, d'acord amb la seva etimologia més llunyana a partir de la hipotètica arrel indoeuropea (S) que dóna en sànscrit (AS), en grec ((S)ETHOS), en llatí (ESSE, SUM).

Qualsevol grup nacional humà és doncs una persona nacional-comunitària i, en la mesura que com a grup humà, té una ètica pròpia, el seu nom tècnic és ètnia.

La nacionalitat és, per tant la condició d'ésser d'una ètnia determinada. La nacionalitat, en canvi, no pot indicar mai la condició de formar part d'una societat geopolítica, la qual és sempre, per definició constitutiva, -des del primer moment de la seva aparició històrica- plurinacional.

Definirem, doncs, el nacionalisme com l'accentuació, més o menys desequilibradora, de les múltiples inspiracions nacionals-subjectives de la persona, per sobre o en contra del seu aspecte individual o social-col·lectiu.

El nacionalisme no és el mateix que l'estatisme dels pretesos "Estats-Nació". Fins el segle XVIII, en quasi tots els idiomes europeus es distingia molt bé "nacions" i "Estat", "nacions dintre d'un Estat donat o nació repartida entre diferents Estats". Parlant de la procedència d'una persona individual s'emprava indistintament: "natural o nacional de Catalunya, de Gascunya, de Lombardia, etc".

Versió 1 de març de 1988.