1.1.7. Egoisme i altruisme de
les persones.
L'egoisme i l'altruisme són tendències
més o menys fortes presents en els tres tipus de persones.
La intel·ligència concreta de l'home és simbiòtica
en el sentit que a cada moment de la seva vida tot el seu ser
és indestriable i interdependent. Tota persona té
estats simbiòtics concrets molt variables en funció
del temps interior i de les circumstàncies ambientals:
en un moment donat tota ella és "això"
i a l'instant següent tota ella és "allò".
En aquest sentit la intel·ligència concreta de l'home
es manifesta segons dues tendències primordials, igualment
nobles i legítimes, si no ultrapassen els límits,
fent-lo caure en un fanatisme malentès i violent:
- Egoisme vital (tancament d'ordre instintiu);
- Altruisme protector dels dèbils (obertura d'ordre matern,
d'una part i ètic, de l'altra).
En relació a aquestes dues tendències podem considerar
les manifestacions històriques de la intel·ligència
humana en els actes elementals i en llur acció conjunta
per tal de copsar millor les diferents actituds de les persones
nacionals-comunitàries, de les socials-col·lectives
i de les individuals mortals.
Les persones nacionals-comunitàries són les més
egoistes i tancades de portes enfora i les més altruistes
i obertes de portes endins. (L'obertura de portes endins es manifesta,
en la pràctica, originàriament, pel compartir i,
històricament, sota forma de lliure confederació).
Les persones socials-col·lectives són molt més
egoistes i tancades que les persones individuals. No acostumen
a ser altruistes llevat dels casos en què algunes d'elles
s'autoproclamen "altruistes" (professions i institucions
liberals). En aquest cas cal posar en pràctica una disciplina
social que les porti instrumentalment en les relacions interpersonals,
a fer realitat espontània llur altruisme ancestralment
autoproclamat i, fins ara, tan poc respectat.
Les persones individuals-mortals, malgrat tot el que diguin els
moralismes de tot tipus, són a la vegada les menys egoistes
i les més altruistes, però de manera, per ara, indefinidament
més sorpresiva que en les dues categories anteriors.
Intentant representar les relacions entres els tres tipus de persones
segons més o menys grau d'egoisme, de tancament i d'altruisme,
podem dir que existeixen:
n1 nacions (d'egoisme +++, tancament +++ i altruisme---)
n2 col·lectius (d'egoisme ++, tancament ++ i altruisme--)
n3 individus (d'egoisme +, tancament + i altruisme-)
n1 << n2 <<<< n3
Aquesta consideració ens porta a donar prioritat al desordre-caos
egoista-altruista dels individus (actes elementals discontinus)
enfront d'una més gran continuïtat de l'acció
comunitària-nacional (+++) i social-col·lectiva
(++).
El desordre-caos aparent dels lliures actes individuals elementals
discontinus s'inscriu, espontàniament i expansiva, dintre
del més gran ordre-cosmos de les lliures col·lectivitats
socials, nascudes per lliures afinitats electives entre els contractants,
en la perennitat hereditària de les comunitats nacionals.
Versió 30 de Gener del 1988.
