1.1.8. Les persones i el Disseny
de Civisme.
Les fitxes del Disseny de Civisme es vertebren
sobre els diferents tipus de persones.
Quan parlem de solidaritats i de llibertats per a les persones
ens referim, no només a les persones individuals, sinó
també a les nacionals-comunitàries i a les socials-col·lectives
(Vegeu secció persones).
No ha de sobtar que, a l'hora de concretar mesures que afavoreixin
la solidaritat i la llibertat de les persones, dediquem poc espai
als individus i a les nacions. Uns i altres no necessiten cap
reglamentació, cap protecció especial més
enllà del seu respecte vital. És només en
tant que uns i altres formen part d'una societat geopolítica
i de múltiples col·lectivitats, que han d'acceptar
el pacte d'unes regles de joc social en els aspectes fenomènics
de tipus utilitari-llibertari i social-liberal, deixant completament
lliure la insistència personal de tipus ètic-transcendent
mentre tal llibertat íntima no pretengui imposar "fílies"
o "fòbies" de fanatisme fenomènic.
Aquestes regles de joc net són necessàries per a
assegurar la protecció real i efectiva de les persones
individuals i ètniques dins un marc de llibertats i de
solidaritats concretes molt específiques per a cada aspecte
en què la persona singular desenvolupa les seves múltiples
i distintes personalitats. Les personalitats de cada persona són
el "seu ésser" complexíssim -únic,
real, irrepetible, insubstituïble-, però socialment
no han de ser confoses a la pràctica de cada instant en
què s'expressen, ja que aquesta confusió pertorba
les relacions personals.
Els tres tipus de persones (nacionals-comunitàries, socials-col·lectives
i individuals-mortals) ens serviran per a encabir la multitud
de temes que queden implicats en l'estudi present sobre les orientacions
d'un disseny de civisme que afavoreixi les llibertats i les solidaritats
concretes de les persones.
L'exposició la farem segons el volum temàtic: començarem
per la persona individual, seguirem per la nacional-comunitària
i acabarem amb la persona social-col·lectiva. Aquesta darrera
és, en ella mateixa, la més complexa, però
cal afegir que, quant a institucions històriques i actuals
d'actuació política, justicial, militar, policial,
etc, és la més artificiosament complicada per lleis
i reglamentacions antillibertàries i antiliberals desfasades
i anacròniques.
Aquest mètode d'exposició no nega, però,
la interrelació dels tres tipus de persones, ni pretén
privilegiar-ne cap d'elles.
Versió 30 de gener del 1988.