1.1.6. Independència
personal. Sobirania.
Cal distingir radicalment
la legítima independència personal del parany de
la sobirania.
Aclarida la confusió entre els tres tipus de persones (individuals,
nacionals i col·lectives) d'una banda, i entre igualtat
jurídica i identitat personals de l'altra, cal denunciar
la vacuïtat retòrica del terme sobirania: "estar
un per sobre dels altres" és el contrari de la igualtat
jurídica. Tota sobirania emmascara una realitat de poder
il·legítim i immoral d'un sobre els altres en benefici
propi. Vegem-ne dos exemples.
Afirmem l'autosingularitat dels Països Catalans, autosingularitat
que els dóna el dret a la seva autodeterminació,
a la plena independència i al ple exercici dels seus drets
a pactar amb i com qualsevol altra inter-ètnia. No reclamem,
en canvi, la seva sobirania perquè no ens sentim per damunt
de ningú, com tampoc no acceptem de col·locar-nos
sota de cap sobirania, ni de cap sobirà. Aquest dret és,
evidentment, el dret de totes i cadascuna de les ètnies
i inter-ètnies que componen qualsevol dels anomenats Estat-Nació.
És un dret que les ètnies i inter-ètnies
han d'exercir per tal de transformar els actuals opressius Estats-Nació
en lliures societats geopolítiques formades per la unifederació
cara a l'exterior de múltiples ètnies que lliurement
es confederen al seu interior.
L'estatisme reclama i exerceix la seva "sobirania" sobre
la Justícia, les esglésies, les empreses, les professions
liberals, les ciutats (antigament franques), els sindicats...,
els individus, les ètnies i inter-ètnies internes...
Cal reduir l'Estat a la seva funció social de simple gerent,
petit col·lectiu encarregat de gestionar responsablement
la gran col·lectivitat de múltiples nacions políticament
unifederades cara a l'exterior i llibertàriament multiconfederades
a l'interior. Per a dur a terme aquesta funció de gerent
és necessari un comandament polític personal (arquia),
responsable, davant una Justícia independent, al final
del seu mandat constitucional. Ésser gerent no dóna
cap dret superior, cap sobirania, ni cap privilegi sobre qualsevol
altra persona. Quant a legislatiu s'ha de limitar a fer lleis,
quant a executiu, la seva única funció és
d'executar responsablement aquestes lleis. Ningú no confon
"el gerent responsable" d'una empresa amb l'empresa
mateixa ni amb la propietat d'aquesta.
Versió 30 de gener del 1988.
