Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


1.1.5. Igualtat jurídica de les persones. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.1.7. Egoïsme i altruisme de les persones. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.1.6. Independència personal. Sobirania.

Cal distingir radicalment la legítima independència personal del parany de la sobirania.

Aclarida la confusió entre els tres tipus de persones (individuals, nacionals i col·lectives) d'una banda, i entre igualtat jurídica i identitat personals de l'altra, cal denunciar la vacuïtat retòrica del terme sobirania: "estar un per sobre dels altres" és el contrari de la igualtat jurídica. Tota sobirania emmascara una realitat de poder il·legítim i immoral d'un sobre els altres en benefici propi. Vegem-ne dos exemples.

Afirmem l'autosingularitat dels Països Catalans, autosingularitat que els dóna el dret a la seva autodeterminació, a la plena independència i al ple exercici dels seus drets a pactar amb i com qualsevol altra inter-ètnia. No reclamem, en canvi, la seva sobirania perquè no ens sentim per damunt de ningú, com tampoc no acceptem de col·locar-nos sota de cap sobirania, ni de cap sobirà. Aquest dret és, evidentment, el dret de totes i cadascuna de les ètnies i inter-ètnies que componen qualsevol dels anomenats Estat-Nació. És un dret que les ètnies i inter-ètnies han d'exercir per tal de transformar els actuals opressius Estats-Nació en lliures societats geopolítiques formades per la unifederació cara a l'exterior de múltiples ètnies que lliurement es confederen al seu interior.

L'estatisme reclama i exerceix la seva "sobirania" sobre la Justícia, les esglésies, les empreses, les professions liberals, les ciutats (antigament franques), els sindicats..., els individus, les ètnies i inter-ètnies internes... Cal reduir l'Estat a la seva funció social de simple gerent, petit col·lectiu encarregat de gestionar responsablement la gran col·lectivitat de múltiples nacions políticament unifederades cara a l'exterior i llibertàriament multiconfederades a l'interior. Per a dur a terme aquesta funció de gerent és necessari un comandament polític personal (arquia), responsable, davant una Justícia independent, al final del seu mandat constitucional. Ésser gerent no dóna cap dret superior, cap sobirania, ni cap privilegi sobre qualsevol altra persona. Quant a legislatiu s'ha de limitar a fer lleis, quant a executiu, la seva única funció és d'executar responsablement aquestes lleis. Ningú no confon "el gerent responsable" d'una empresa amb l'empresa mateixa ni amb la propietat d'aquesta.

Versió 30 de gener del 1988.

1.1.5. Igualtat jurídica de les persones. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.1.7. Egoïsme i altruisme de les persones. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte